Des de fa gairebé 12 anys co-dirgeixo una empresa, avui som 50 professionals amb oficines a Barcelona, Madrid, Bogotà, Medellín i Lima. Aquests anys no ha estat fàcil, vam néixer just quan començava la crisi del 2008 amb la il·lusió i la consciència de tractar d'ajudar a empreses i professionals (a la societat) a entendre el canvi que el digital implicava i a tractar d'orientar-se en la transformació digital que en aquell moment just començava. Des de l'inici tractem d'orientar-nos no sols a la part de creixement dels negocis sinó sobretot a la part humana, en l'ADN de RocaSalvatella sempre ha estat que les persones són les protagonistes del canvi i que per molts plans de digitalització i creixement que facis només succeiran si les persones estan alineades i convençudes del mateixos i compten amb les eines i les capacitats necessàries. Avui, més que mai, estic convençut que aquella visió és més necessària que mai.

Durant anys hem lluitat per transmetre que era necessari visionar, preparar-se i actuar davant aquest canvi, el fèiem quan moltes empreses encara el veien com un tema anecdòtic o secundari, lluny del seu core de negoci. Però continuem lluitant i tractant de fer-nos un espai en el mercat que a poc a poc hem anat aconseguint.

Érem i continuem sent una PIME que lluita dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, per a no sols fer de manera excel·lent el nostre treball sinó per a tenir als millors professionals i tractar que creixin. Hem tingut mals moments (qui no?) amb propostes la mercat que no han funcionat, mals moments quan grans companyies consultores han vingut a “pescar” al nostre talent amb ofertes econòmiques que nosaltres no podíem ni somiar, mals moments quan ens hem equivocat (si, ens hem equivocat molt), mals moment quan les nostres inversions de creixement no s'han vist aconseguides (la crisi del 2008 nosaltres la vivim amb alguns anys de retard, com moltes empreses de serveis digitals). Però també hem tingut molt bons moments ajudant a empreses amb una grandària i projecció que sempre vam voler tenir però que no ha estat fàcil aconseguir; bons moments quan amb molt d'esforç obrim oficines a Madrid i a Llatinoamèrica; bons moments quan rebíem (i rebem) desenes de CV per a venir a treballar amb nosaltres; bons moments quan celebrem el nostre desè aniversari; bons moments quan veiem com creix el talent dins de RocaSalvatella i com el que marxa ho fa a grans companyies.

Com a PIME que som en el món dels serveis el nostre negoci es basa a identificar oportunitats, enfocar-les i tractar de vendre-les a empreses que una vegada les accepten ens paguen no al comptat sinó a 30, 60 o 90 dies (i algunes dt. més). Però acceptem les regles i ens organitzem perquè això no afecti (massa) al nostre funcionament ni a la nostra voluntat de servei i de creixement.

I en el moment actual sembla que ens canvien les regles de joc:

• Segons el reial decret publicat pel Govern la nostra activitat no està inclosa en les empreses que poden sol·licitar un ERTE per força major: ho acceptem i a més convençuts que la nostra activitat (que ja es veu afectada per la crisi del Coronavirus) no pararà i per tant tampoc volem manar a la gent a casa.


• Però d'altra banda ens recorden que, encara que puguem ajornar els impostos un trimestre haurem de continuar pagant-los fins i tot si no tenim activitat.


• I finalment ara ens diuen que no podem acomiadar a ningú en aquest moment fins que passi la crisi i l'estat d'alarma (com si acomiadar fos un acte sàdic que es fa només pel plaer de manar a la gent a la seva casa).

I en aquest context es produeix un triangle, semblant al de les Bermudes, en el qual no pots suspendre temporalment l'ús de la gent, però has de continuar pagant impostos i damunt no pots ajustar la plantilla. I jo em pregunto, si baixa molt l'activitat econòmica en la meva empresa que faig? Si, sóc empresari, però NO, no sóc ric ni tinc una màquina de fer diners. Si els clients es van, no arriben ingressos, però haig de pagar a bancs, proveïdors, impostos, empleats i no puc fer ajustos (encara que siguin temporals). Com ho faig?

Però NO, aquest no és el camí que vull seguir perquè com deia a l'inici, SÓC EMPRESARI, assumeixo el risc que implica crear una empresa i fer-la créixer, assumeixo el risc que significa crear valor i defensar-lo, assumeixo el compromís amb les persones que generen aquest valor, el talent en RocaSalvatella. I assumeixo que ningú vindrà a salvar-nos, assumeixo que l'Estat (ple de polítics de carrera que tinc els meus dubtes que mai hagin sabut el que significa assumir el risc de ser empresaris i defensar valor i nòmines) no es personarà per a ajudar-nos (encara que només li demanaria que no ens ho posi més difícil). Assumeixo que ens toca a nosaltres crear el futur, aprendre de les noves regles de joc, identificar noves oportunitats, sofrir com moltes vegades hem sofert per a tractar de crear valor, un nou valor.

Sóc empresari, crec en el que faig, crec en el somni que em va fer començar al costat de Josep Salvatella i Genis Roca fa 12 anys, i crec en què podem crear valor. I segur que m'equivocaré, com he fet moltes vegades, que cometré errors, però sigui com sigui ho faré tractant de crear futur.

Article publicat per Marc Cortés a LinkedIn