El món ha canviat en menys de 2 setmanes, coses que semblaven impossibles i més pròpies d'una pel·lícula o sèrie de ficció d'èxit de Netflix ara són la realitat quotidiana: carrers buits, persones amb les seves màscares i guants quan han de sortir a comprar, lineals de supermercats amb alguns productes esgotats (paper WC o llevat per a fer galetes i pastissos, per exemple), distàncies mínimes de 2 metres quan ens creuem amb altres persones, milions de persones treballant amb un ordinador des de la seva casa, hospitals desbordats i un comptador incessant de persones malaltes i, per desgràcia, defuncions.

Però l'ésser humà està programat per a buscar la supervivència, per a tractar de trobar un espai de “confort”. I després de les primeres setmanes de pandèmia comencem a entrar en aquest moment: l'estranya normalitat.

No vull dir que les coses vagin bé, seguim en plena pandèmia amb autònoms, PIMES i grans empreses passant moments molt complicats, però sembla com si a nivell empresarial tractem de buscar doblegar la famosa corba i comencem aplicar la creativitat, l'enginy i el nostre instint de supervivència per a buscar poder continuar funcionant en aquesta nova “estranya normalitat”.

Perquè sabem (i desitgem) que això passi, però com deia Parmènides (o Heràclit segons altres autors), “ningú es banya dues vegades en el mateix riu” i per tant segurament neda serà igual quan això passi. Però la gran pregunta serà,  què ens quedarà d'aquesta estranya normalitat una vegada puguem tornar a sortir al carrer?:

- Redissenyo dels models de treball: de debò la presencialdiad tornarà a ser imprescindible en moltes companyies? (deixo òbviament fos aquelles vinculades amb processos productius com fabriques cotxes, per exemple). Hem vist desenvolupar projecte, reunions de treball o fer programes de TV o ràdio cadascun des de la seva casa.

- Noves experiències de venda: de debò continuarà sent necessari tenir models de retail basats prioritàriament en el punt de venda físic?, quan ara molts dels seus clients han après i descobert que existeixen altres maneres de comprar i de relacionar-se amb aquestes marques.

- L'Ètica com a avantatge competitiu: de debò no ens haurem adonat de les companyies que fan respecte a les que diuen?. Estem veient ja les primeas accions de comunicació de moltes empreses algunes de les quals disten molt del que realment estan fent (bancs que fan anuncis però que després no ofereixen els productes promesos per a passar millor aquesta crisi, per exemple), mentre que unes altres es dediquen a fer i comptar poc.

- Priorització de la digitalització: de debò continuarem pensant que la digitalització és posar-li tecnologia a un procés en comptes d'entendre que es tracta de reconfigurar la teva cultura empresarial?. Sobretot quan veiem companyies amb sistemes informàtics potents (o acceptables) que estan naufragant fruit de no redissenyar la seva cultura buscant incloure en ella conceptes com el ser obertes, liquides, creatives.

- Binomi Gestió/exploració desequilibrat: de debò continuarem pensant que desenvolupar una activitat empresarial es basa a gestionar el dia a dia i deixar l'exploració del futur per a la reunió anual de pla estratègic?, quan ara es demostra que l'escenari és tan canviant que de manera constant hem d'estar buscant oportunitats per a explorar nous entorns, productes i serveis.

- No esperar molt de l'entorn públic: de debò podem continuar esperant com a empreses que el públic sempre serà allí per a solucionar els problemes que apareguin? Viure en uneix estat de benestar hauria de ser un tradeoff entre el que aportem cadascun de nosaltres i com l'Estat el redistribueix per a mantenir el benestar (en aquest cas empresarial); però la realitat demostra que no podem comptar amb aquest incentiu en els nostres plans empresarials.

- Equip de treball i talent més vinculat… o més decebut: de debò creiem que els equips i les persones perdonaran a les empreses i als seus directius que no siguin clars, transparents i no defensin la continuïtat de la seva empresa en aquest moment? Ningú ho té fàcil, però és moment de demostrar que aquelles frases de “la gent és el més important” són realment certes i, sempre que es pugui, tractar d'aplicar-les i, sobretot, ser sincer i transparent amb la gent.

- Meritocràcia per fi: de debò no reconeixerem als qui hagin realitzat mèrits per sobre d'aquells que hagin continuat mantenint la jerarquia i l'estatus?, quan estem veient com les persones sorprenen amb accions, comportaments i capacitats que ningú els demana però que les posen a disposició en les seves empreses (i fora d'elles) per a contribuir a crear futur.

Res serà com era, segur, i en poques setmanes o mesos canviarem la manera de veure el món, de relacionar-nos amb el nostre entorn. Anirem veient com es reconfigura una societat i un món que com deia Bauman és ja liquido.