07/02/20
Les 8 transformacions digitals del sector de la salut
La irrupció de les tecnologies digitals ha implicat grans transformacions en l'àmbit de la salut. Canvis en relació a les comunicacions entre els principals agents que intervenen en un servei sanitari, en l'atenció clínica, en les competències dels professionals aixó com en l'aplicació de nous actors no especialitzats en aquest mercat.
Per això, des de RocaSalvatella hem identificat les 8 principals àrees de transformació del sector sanitari en relació a l'impacte digital:
1. Empoderament de la ciutadania i del pacient: noves formes d'autogestió de la salut.
La digitalització implica que el pacient tingui cada vegada més accés a la informació relativa a la salut, que sàpiga més i, en conseqüència, que tendeixi a implicar-se més en el seu procés de curació. D'acord amb un informe de l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, amb seu a Madrid, el 48,3% dels internautes espanyols consulta informació de salut a Internet, una xifra que representa el 29,9% de la població.
Per fer un bon ús de la informació obtinguda d'Internet, els ciutadans han d'adquirir els coneixement i les habilitats necessàries per aplicar criteris que determinen la fiabilitat i la qualitat d'aquests continguts, és a dir, han de ser competents digitalment en l'àmbit de la salut. D'altra banda, la digitalització permet que els pacients puguin accedir als seus registres personals de salut, una eina que fomenta el seguiment del propi expedient per part dels ciutadans i dels tractaments que se'ls hi ha prescit.
Els pacients s'informen i es registren amb les seves dades però també poden organitzar-se fàcilment per interessos i afinitats, creant comunitats virtuals en les que els usuaris comparteixen experiències sobre la seva malaltia. Un recurs que, en el cas dels afectats per malalties estranyes, és de gran utilitat. Patients Like Me, la comunitat virtual creada al Regne Unit, Health Unlocked o Forumclinic, iniciativa del centre hospitalari Hospital Clínic a Barcelona, en són bons exemples. Són canvis que, en definitiva, ens porten a una gestió dels serveis de la salut cada vegada més participativa i orientada al pacient.
2. L'impacte en la relació professinal sanitario-pacient.
L'empoderament del pacient suposa un canvi en la seva relació amb el professional sanitari que, en ocasions, pot qüestionar i desconfiar del ús que els seus pacients fan de la informació d'Internet. Per això, resulta imprescindible que els professionals del sector abortin aquesta realitat i reflexionin, per exemple, sobre la gestió que han de fer respecte la valoració que els pacients fan dels serveis mèdics a Internet.
A més, els professionals i els pacients compten amb nous espais de comunicació digitals com les xarxes socials o el correu electrònic. Una realitat que planteja la necessitat d'establir procediments i delimitar la funció i l'ús d'aquests nous canals. Per una part, en relació a la seguretat d'aquestes comunicacions, ja que les xarxes socials són de domini públic i, per l'altra, per les possibilitats que ofereixen en relació a la divulgació d'hàbits saludables i de la promoció de la salut.
3. Nous àmbits de comunicació i relació entre professionals sanitaris.
Les eines digitals també ofereixen noves oportunitats de comunicació i relació entre professionals sanitaris; des de la videoconferència i el correu electrònic que poden ajudar a reduir els temps de diagnòstic, fins a comunitats de pràctica o comunitats virtuals de professionals com Sermo, on poden compartir informació sobre pacients i demanar segones opinions. En definitiva, es tracta d'eines que faciliten la difusió de coneixement entre professionals i l'adopció de noves pràctiques.
4. Eficiència en la gestió administrativa dels centres sanitaris.
La cita per Internet, la recepta electrònica o la gestió i petició de proves a través d'Internet són només alguns exemples de les gestions administratives que permeten l'entorn digital. També existeixen serveis molt útils vinculats a les dades obertes com la publicació del temps d'espera a Urgències.
5. Nous mecanismes d'atenció clínica: elaboració de diagnòstic i tractament.
L'atenció clínica s'està transformant de manera dràctica degut a la incorporació de nous procediments per l'elaboració de diagnòstic o pel tractament de malalties. Avui dia, es poden elaborar diagnòstics a distància mitjançant l'enviament d'imatges dermatològiques, tractar les fòbies a través de realitat augmentada, millorar l'adherència al tractament mitjançant eines de comunicació, mesurar permanentment les constants vitals i avisar al professional sanitari gràcies a la connectivitat ubíqüa. La teleassistència i la telemedicina oferèixen un ventall de noves i beneficioses possibilitats per l'atenció clínica.
6. Anàlisi de dades per la presa de decisions.
El sector de la salut disposa, des de fa temps, de grans quantitats de dades sobre els pacients però, avui dia més que mai, la tecnologia ofereix eines molt potents per analitzar i tractar aquestes dades. La conjunció d'aquestes dues circumstàncies ha donat lloc a interessants iniciatives com el projecte britànic National Health Service Trust, que aplica l'anàlisi de dades sobre la taxa de mortalitat de pacients per estudiar l'eficàcia dels tractaments.
De la mateixa manera, la publicació de dades de salut a Internet per part de la ciutadania o l'anàlisi de la cerca de salut als cercadors poden ser fonts d'estudi molt útils per casos relacionats, per exemple, amb les epidèmies. Pel que fa als processos interns dels centres de salut, l'anàlisi de dades pot contribuir a millorar la gestió dels recursos disponibles.
7. Nous mètodes de formació i adquisició de coneixements.
L'aparició de noves tecnologies i nous formats de continguts implica noves maneres de transmetre el coneixement i requereix noves metodologies de formació. La retransmissió d'una operació amb ulleres Google Glass o l'ús de videojocs per l'aprenentatge de la verificació de la llista quirúrgica són alguns dels casos més il·lustratius d'aquests escenaris emergents.
En relació a les habilitats dels professionals sanitaris, la gran quantitat d'informació disponible fa necessària una revisió de la competència professional de la gestió de la informació. Els canvis en la relació sanitario-pacient requereix una actialització de les competències d'orientació al pacient i d'aquelles relatives a la comunicació digital.
Finalment, la competència de coneixement digital és imprescindible per entendre la implicació de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la digitalització en l'àmbit de la salut.
8. Nous agents i aliances en el mercat de la salut.
Nous mdoels de negoci i nous agents s'estan incorporant al sector de la salut amb l'oferta de nous productes i serveis per la ciutadania. Grans empreses tecnològiques com Google o Microsoft han ofert o estan oferint registres personals de dades de salut, han sorgit companyies dedicades a la creació de continguts o aplicacions per la salut, agents que certifiquen aquests continguts com Health on te Net Foundation o agències de comunicació especialitzades en l'àmbit digital. En aquest context, la ciutadania amb la publicació de les seves dades sanitàries en entorns públics, les comunitats de pacients i l'ús de dades procedents de sensors que medeixen paràmetres medioambientals, juguen un paper cada vegada més central en el sector de la salut.
A més, la col·laboració entre agents tradicionals i els nous actors de l'àmbit sanitari promouen la innovació i l'aparició de nous projectes comercials com la lent de contacte que medeix la glucosa del seu usuari gràcies a l'aliança entre Google i Novartis o Mi vida sin ti, una iniciativa per combatre el tabaquisme entre la ciutdania.
Per permetre la transició dels 8 punts de la transformació digital exposats en aquest article, resulta imprescindible abordar quatre qüestions. En primer lloc, la interoperabilitat de les eines tecnològiques amb l'objectiu d'evitar la disperció amb les dades i facilitar l'eficiència i la seguretat de les comunicacions. En segon i tercer lloc, el treball d'un marc legal cada vegada més comú entre països i regions, que faciliti el desplegament i la necessitat de tenir en compte la relació entre el factor socioeconòmic, la salut i l'accés i ús de les TIC perquè aquestes transformacions beneficiin al major nombre de pacients. Finalment, serà necessari avaluar la dimensió i l'impecte de tots els canvis realitzats en el camí de la digitalització amb indicadors pròpis del sector de la salut, com per exemple, el rati d'adherències al tractament, el nombre de derivacions des de l'Atenció Primària a especialistes, la reducció del nombre de visites a Atenció Primària o la reducció de les no presentacions dels pacients a les seves cites o del cost de les receptes.
La transformació és senzillament inevitable. Aprofitar totes les oportunitats que ens ofereix aquest nou escenari i fer-ho amb l'objectiu de garantir un millor servei a la ciutadania està en mans dels principals agents del sector sanitari.
Aquest article es va publicar originalent al diari digital d'informació econòmica Via Empresa, 18 de gener de 2015
Per això, des de RocaSalvatella hem identificat les 8 principals àrees de transformació del sector sanitari en relació a l'impacte digital:
1. Empoderament de la ciutadania i del pacient: noves formes d'autogestió de la salut.
La digitalització implica que el pacient tingui cada vegada més accés a la informació relativa a la salut, que sàpiga més i, en conseqüència, que tendeixi a implicar-se més en el seu procés de curació. D'acord amb un informe de l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, amb seu a Madrid, el 48,3% dels internautes espanyols consulta informació de salut a Internet, una xifra que representa el 29,9% de la població.
Per fer un bon ús de la informació obtinguda d'Internet, els ciutadans han d'adquirir els coneixement i les habilitats necessàries per aplicar criteris que determinen la fiabilitat i la qualitat d'aquests continguts, és a dir, han de ser competents digitalment en l'àmbit de la salut. D'altra banda, la digitalització permet que els pacients puguin accedir als seus registres personals de salut, una eina que fomenta el seguiment del propi expedient per part dels ciutadans i dels tractaments que se'ls hi ha prescit.
Els pacients s'informen i es registren amb les seves dades però també poden organitzar-se fàcilment per interessos i afinitats, creant comunitats virtuals en les que els usuaris comparteixen experiències sobre la seva malaltia. Un recurs que, en el cas dels afectats per malalties estranyes, és de gran utilitat. Patients Like Me, la comunitat virtual creada al Regne Unit, Health Unlocked o Forumclinic, iniciativa del centre hospitalari Hospital Clínic a Barcelona, en són bons exemples. Són canvis que, en definitiva, ens porten a una gestió dels serveis de la salut cada vegada més participativa i orientada al pacient.
2. L'impacte en la relació professinal sanitario-pacient.
L'empoderament del pacient suposa un canvi en la seva relació amb el professional sanitari que, en ocasions, pot qüestionar i desconfiar del ús que els seus pacients fan de la informació d'Internet. Per això, resulta imprescindible que els professionals del sector abortin aquesta realitat i reflexionin, per exemple, sobre la gestió que han de fer respecte la valoració que els pacients fan dels serveis mèdics a Internet.
A més, els professionals i els pacients compten amb nous espais de comunicació digitals com les xarxes socials o el correu electrònic. Una realitat que planteja la necessitat d'establir procediments i delimitar la funció i l'ús d'aquests nous canals. Per una part, en relació a la seguretat d'aquestes comunicacions, ja que les xarxes socials són de domini públic i, per l'altra, per les possibilitats que ofereixen en relació a la divulgació d'hàbits saludables i de la promoció de la salut.
3. Nous àmbits de comunicació i relació entre professionals sanitaris.
Les eines digitals també ofereixen noves oportunitats de comunicació i relació entre professionals sanitaris; des de la videoconferència i el correu electrònic que poden ajudar a reduir els temps de diagnòstic, fins a comunitats de pràctica o comunitats virtuals de professionals com Sermo, on poden compartir informació sobre pacients i demanar segones opinions. En definitiva, es tracta d'eines que faciliten la difusió de coneixement entre professionals i l'adopció de noves pràctiques.
4. Eficiència en la gestió administrativa dels centres sanitaris.
La cita per Internet, la recepta electrònica o la gestió i petició de proves a través d'Internet són només alguns exemples de les gestions administratives que permeten l'entorn digital. També existeixen serveis molt útils vinculats a les dades obertes com la publicació del temps d'espera a Urgències.
5. Nous mecanismes d'atenció clínica: elaboració de diagnòstic i tractament.
L'atenció clínica s'està transformant de manera dràctica degut a la incorporació de nous procediments per l'elaboració de diagnòstic o pel tractament de malalties. Avui dia, es poden elaborar diagnòstics a distància mitjançant l'enviament d'imatges dermatològiques, tractar les fòbies a través de realitat augmentada, millorar l'adherència al tractament mitjançant eines de comunicació, mesurar permanentment les constants vitals i avisar al professional sanitari gràcies a la connectivitat ubíqüa. La teleassistència i la telemedicina oferèixen un ventall de noves i beneficioses possibilitats per l'atenció clínica.
6. Anàlisi de dades per la presa de decisions.
El sector de la salut disposa, des de fa temps, de grans quantitats de dades sobre els pacients però, avui dia més que mai, la tecnologia ofereix eines molt potents per analitzar i tractar aquestes dades. La conjunció d'aquestes dues circumstàncies ha donat lloc a interessants iniciatives com el projecte britànic National Health Service Trust, que aplica l'anàlisi de dades sobre la taxa de mortalitat de pacients per estudiar l'eficàcia dels tractaments.
De la mateixa manera, la publicació de dades de salut a Internet per part de la ciutadania o l'anàlisi de la cerca de salut als cercadors poden ser fonts d'estudi molt útils per casos relacionats, per exemple, amb les epidèmies. Pel que fa als processos interns dels centres de salut, l'anàlisi de dades pot contribuir a millorar la gestió dels recursos disponibles.
7. Nous mètodes de formació i adquisició de coneixements.
L'aparició de noves tecnologies i nous formats de continguts implica noves maneres de transmetre el coneixement i requereix noves metodologies de formació. La retransmissió d'una operació amb ulleres Google Glass o l'ús de videojocs per l'aprenentatge de la verificació de la llista quirúrgica són alguns dels casos més il·lustratius d'aquests escenaris emergents.
En relació a les habilitats dels professionals sanitaris, la gran quantitat d'informació disponible fa necessària una revisió de la competència professional de la gestió de la informació. Els canvis en la relació sanitario-pacient requereix una actialització de les competències d'orientació al pacient i d'aquelles relatives a la comunicació digital.
Finalment, la competència de coneixement digital és imprescindible per entendre la implicació de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la digitalització en l'àmbit de la salut.
8. Nous agents i aliances en el mercat de la salut.
Nous mdoels de negoci i nous agents s'estan incorporant al sector de la salut amb l'oferta de nous productes i serveis per la ciutadania. Grans empreses tecnològiques com Google o Microsoft han ofert o estan oferint registres personals de dades de salut, han sorgit companyies dedicades a la creació de continguts o aplicacions per la salut, agents que certifiquen aquests continguts com Health on te Net Foundation o agències de comunicació especialitzades en l'àmbit digital. En aquest context, la ciutadania amb la publicació de les seves dades sanitàries en entorns públics, les comunitats de pacients i l'ús de dades procedents de sensors que medeixen paràmetres medioambientals, juguen un paper cada vegada més central en el sector de la salut.
A més, la col·laboració entre agents tradicionals i els nous actors de l'àmbit sanitari promouen la innovació i l'aparició de nous projectes comercials com la lent de contacte que medeix la glucosa del seu usuari gràcies a l'aliança entre Google i Novartis o Mi vida sin ti, una iniciativa per combatre el tabaquisme entre la ciutdania.
Per permetre la transició dels 8 punts de la transformació digital exposats en aquest article, resulta imprescindible abordar quatre qüestions. En primer lloc, la interoperabilitat de les eines tecnològiques amb l'objectiu d'evitar la disperció amb les dades i facilitar l'eficiència i la seguretat de les comunicacions. En segon i tercer lloc, el treball d'un marc legal cada vegada més comú entre països i regions, que faciliti el desplegament i la necessitat de tenir en compte la relació entre el factor socioeconòmic, la salut i l'accés i ús de les TIC perquè aquestes transformacions beneficiin al major nombre de pacients. Finalment, serà necessari avaluar la dimensió i l'impecte de tots els canvis realitzats en el camí de la digitalització amb indicadors pròpis del sector de la salut, com per exemple, el rati d'adherències al tractament, el nombre de derivacions des de l'Atenció Primària a especialistes, la reducció del nombre de visites a Atenció Primària o la reducció de les no presentacions dels pacients a les seves cites o del cost de les receptes.
La transformació és senzillament inevitable. Aprofitar totes les oportunitats que ens ofereix aquest nou escenari i fer-ho amb l'objectiu de garantir un millor servei a la ciutadania està en mans dels principals agents del sector sanitari.
Aquest article es va publicar originalent al diari digital d'informació econòmica Via Empresa, 18 de gener de 2015
