07/02/20
La transformació digital i el seu impacte socioeconòmic. 10 claus pel debat
La digitalització és un fet irreversible que ha canviat el món tal i com l'enteníem i que afecta a tots els aspectes de la nostra vida: econòmics, culturals, socials, polítics, etc. Fa 25 anys que va neixer la www i ja és hora que comencem a donar-nos compte de l'abast del seu impacte global.
Davant d'aquest escenari, RocaSalvatella i Adigital recullen els 10 punts clau per analitzar els diferents punts de vista i per entendre la transformació digital i les seves implicacions:
1. El pes de l'economia digital. L'economia digital s'ha convertit en el motor de les economíes més avançades. Algunes fonts, asseguren que representa el 20% del creixement del PIB. A Espanya s'estima que l'impacte d'Internet superava al 2011 els 23.400 milions d'euros (2,4% del PIB), 9.200 dels quals corresponia al comerç electrònic, xifra que va superar els 12.000 milions d'euros un cop finalitzat el 2013. Aquesta realitat afecta a empreses de tots els sectors però no totes estan en la mateixa fase de desenvolupament.
2. L'impacte de la transformació digital en la generació de riquesa. Alguns dels autors asseguren que la digitalització és el gran motor de generació de riquesa i feina, les estimacions de l'anàlisi economètric asseguren que al 2011 la digitalització va contribuir en més de 193 mil milions de dòlars a l'economia mundial i va generar al voltant de 6 milions de llocs de feina. N'hi ha d'altres que afirmen que la digitalització és una font potencial de desigualtat socioeconòmica. Aquesta segona escola insisteix en que, tot i el creixement constant de la productivitat, la riquesa i els beneficis, el treballador mitjà és més pobre avui que fa 15 anys.
3. Una economia complexa, silenciosa i dinàmica. Sembla que, responent a la seva naturalesa Líquida (Zygmunt Baumann), el món s'ha desbordat i la complexitat s'ha convertit en un dels drivers principals que incideixen sobre organitzacions i persones. Quina teoria econòmica clàssica és capaç de donar resposta als reptes i les oportunitats que es presenten en aquest nou escenari? És suficient amb les aproximacions tradicionals? Un exemple clar d'aquesta economia complexa és l'auge de l'economia col·laborativa que està transformant sectors tradicionals com el turisme o el transport.
4. Meritocràcia en temps de xarxes. La irrupció d'Internet, l'expansió de pràctiques de gestió de projectes més horitzontals i en general la irrupció de les tecnologies de la informació i de les xarxes socials han tornat a posar de moda el concepte meritocràcia i han fet que alguns es preguntin fins a quin punt la xarxa estaria caracteritzada per la meritocràcia i per la norma de que a igual talent, igual benefici.
5. Cap a la maduresa digital. Hi ha moltes organitzacions que han incorporat lo digital en la seva relació amb els clients, en els seus processos de comunicació i de màrqueting i, inclús en les seves operacions, però encara són poques les que realment han arribat al grau de maduresa digital necessari per optimitzar els seus beneficis. Les dades indiquen que aquelles organitzacions i empreses que poseeixin la suficient maduresa digital són un 26% més rentavles que les seves competidores i obtenen un 9% més d'ingressos.
6. La estrategia de movilidad. En el año 2020 se prevé que habrá 24.000 millones de dispositivos conectados a Internet. Para una inmensa y creciente mayoría de usuarios de alrededor del mundo Internet es ante todo una experiencia móvil. Un nuevo universo de conectividad caracterizado por la ubicuidad (está donde tú estás), personalizado, social y siempre presente. En este contexto cada vez más móvil es necesario establecer estrategias de movilidad que nos permitan abordar el impacto de la movilidad en empresas y negocios.
7. Nativos móviles y sólo móviles. Somos cada vez más sociales y más multitasking. Estamos mejor informados y pasamos más tiempo conectados. Crece el consumo de medios sociales, el tiempo que pasamos en Internet, las horas de consumo de TV y la recomendación social. Cabe destacar que la proporción de nativos móviles que utiliza a diario Internet móvil y que consume contenidos a través del móvil dobla al del resto de usuarios de Internet.
8. El impacto de la agenda digital. Europa 2020. La Agenda Digital para Europa es una de las siete iniciativas que contempla la estrategia Europa 2020. Su objetivo es mejorar el modelo de crecimiento europeo creando las condiciones necesarias para que este sea más inteligente, sostenible e integrador. Busca impulsar la innovación y el crecimiento económico ayudando a ciudadanos y empresas a aprovechar todo el potencial socioeconómico de las TIC y en particular de Internet. Desde la puesta su marcha, el impacto de la Agenda Digital se ha dejado sentir especialmente en el acceso a Internet, tanto en difusión del acceso como en velocidad del mismo. El impacto sobre el tejido productivo ha sido más modesto y por ello se está planteando actualmente una revisión profunda de la Agenda Digital.
9. Digital y territorio. Cada vez más local, sin ser menos global. Nadie duda de que una de las principales consecuencias de Internet ha sido acelerar el proceso de globalización. Lo digital ha acercado lo distante y ha mezclado lo diverso. Pero una de sus principales características, la ubicuidad, ha hecho además de Internet una poderosa herramienta para ampliar lo local y desarrollar los modelos de negocio centrados en lo local, lo geoposicionado, lo especializado y lo minorista.
10. Educación: de los contenidos a las competencias. Parece que mientras que la tecnología avanza rápidamente, las organizaciones y nuestras competencias profesionales lo hacen despacio. El 43% de los empleadores indican que no encuentran los trabajadores con los conocimientos y las competencias adecuadas, mientras que más de 75 millones de jóvenes en el mundo están sin trabajo. Si se interpreta que el aprendizaje ya no es una cuestión sólo de accesibilidad al conocimiento ni una cuestión exclusiva de asimilación de contenidos, entonces de lo que se trata es de ser capaces de asimilar valores y procesos y de adquirir habilidades y competencias como el trabajo colaborativo y en equipo, la gestión del tiempo, la capacidad de buscar, filtrar y priorizar información.
Davant d'aquest escenari, RocaSalvatella i Adigital recullen els 10 punts clau per analitzar els diferents punts de vista i per entendre la transformació digital i les seves implicacions:
1. El pes de l'economia digital. L'economia digital s'ha convertit en el motor de les economíes més avançades. Algunes fonts, asseguren que representa el 20% del creixement del PIB. A Espanya s'estima que l'impacte d'Internet superava al 2011 els 23.400 milions d'euros (2,4% del PIB), 9.200 dels quals corresponia al comerç electrònic, xifra que va superar els 12.000 milions d'euros un cop finalitzat el 2013. Aquesta realitat afecta a empreses de tots els sectors però no totes estan en la mateixa fase de desenvolupament.
2. L'impacte de la transformació digital en la generació de riquesa. Alguns dels autors asseguren que la digitalització és el gran motor de generació de riquesa i feina, les estimacions de l'anàlisi economètric asseguren que al 2011 la digitalització va contribuir en més de 193 mil milions de dòlars a l'economia mundial i va generar al voltant de 6 milions de llocs de feina. N'hi ha d'altres que afirmen que la digitalització és una font potencial de desigualtat socioeconòmica. Aquesta segona escola insisteix en que, tot i el creixement constant de la productivitat, la riquesa i els beneficis, el treballador mitjà és més pobre avui que fa 15 anys.
3. Una economia complexa, silenciosa i dinàmica. Sembla que, responent a la seva naturalesa Líquida (Zygmunt Baumann), el món s'ha desbordat i la complexitat s'ha convertit en un dels drivers principals que incideixen sobre organitzacions i persones. Quina teoria econòmica clàssica és capaç de donar resposta als reptes i les oportunitats que es presenten en aquest nou escenari? És suficient amb les aproximacions tradicionals? Un exemple clar d'aquesta economia complexa és l'auge de l'economia col·laborativa que està transformant sectors tradicionals com el turisme o el transport.
4. Meritocràcia en temps de xarxes. La irrupció d'Internet, l'expansió de pràctiques de gestió de projectes més horitzontals i en general la irrupció de les tecnologies de la informació i de les xarxes socials han tornat a posar de moda el concepte meritocràcia i han fet que alguns es preguntin fins a quin punt la xarxa estaria caracteritzada per la meritocràcia i per la norma de que a igual talent, igual benefici.
5. Cap a la maduresa digital. Hi ha moltes organitzacions que han incorporat lo digital en la seva relació amb els clients, en els seus processos de comunicació i de màrqueting i, inclús en les seves operacions, però encara són poques les que realment han arribat al grau de maduresa digital necessari per optimitzar els seus beneficis. Les dades indiquen que aquelles organitzacions i empreses que poseeixin la suficient maduresa digital són un 26% més rentavles que les seves competidores i obtenen un 9% més d'ingressos.
6. La estrategia de movilidad. En el año 2020 se prevé que habrá 24.000 millones de dispositivos conectados a Internet. Para una inmensa y creciente mayoría de usuarios de alrededor del mundo Internet es ante todo una experiencia móvil. Un nuevo universo de conectividad caracterizado por la ubicuidad (está donde tú estás), personalizado, social y siempre presente. En este contexto cada vez más móvil es necesario establecer estrategias de movilidad que nos permitan abordar el impacto de la movilidad en empresas y negocios.
7. Nativos móviles y sólo móviles. Somos cada vez más sociales y más multitasking. Estamos mejor informados y pasamos más tiempo conectados. Crece el consumo de medios sociales, el tiempo que pasamos en Internet, las horas de consumo de TV y la recomendación social. Cabe destacar que la proporción de nativos móviles que utiliza a diario Internet móvil y que consume contenidos a través del móvil dobla al del resto de usuarios de Internet.
8. El impacto de la agenda digital. Europa 2020. La Agenda Digital para Europa es una de las siete iniciativas que contempla la estrategia Europa 2020. Su objetivo es mejorar el modelo de crecimiento europeo creando las condiciones necesarias para que este sea más inteligente, sostenible e integrador. Busca impulsar la innovación y el crecimiento económico ayudando a ciudadanos y empresas a aprovechar todo el potencial socioeconómico de las TIC y en particular de Internet. Desde la puesta su marcha, el impacto de la Agenda Digital se ha dejado sentir especialmente en el acceso a Internet, tanto en difusión del acceso como en velocidad del mismo. El impacto sobre el tejido productivo ha sido más modesto y por ello se está planteando actualmente una revisión profunda de la Agenda Digital.
9. Digital y territorio. Cada vez más local, sin ser menos global. Nadie duda de que una de las principales consecuencias de Internet ha sido acelerar el proceso de globalización. Lo digital ha acercado lo distante y ha mezclado lo diverso. Pero una de sus principales características, la ubicuidad, ha hecho además de Internet una poderosa herramienta para ampliar lo local y desarrollar los modelos de negocio centrados en lo local, lo geoposicionado, lo especializado y lo minorista.
10. Educación: de los contenidos a las competencias. Parece que mientras que la tecnología avanza rápidamente, las organizaciones y nuestras competencias profesionales lo hacen despacio. El 43% de los empleadores indican que no encuentran los trabajadores con los conocimientos y las competencias adecuadas, mientras que más de 75 millones de jóvenes en el mundo están sin trabajo. Si se interpreta que el aprendizaje ya no es una cuestión sólo de accesibilidad al conocimiento ni una cuestión exclusiva de asimilación de contenidos, entonces de lo que se trata es de ser capaces de asimilar valores y procesos y de adquirir habilidades y competencias como el trabajo colaborativo y en equipo, la gestión del tiempo, la capacidad de buscar, filtrar y priorizar información.
