07/02/20
Nova economia? L’economia col·laborativa
L'economia evoluciona, canvia, es transforma i ho fa a partir de múltiples factors o palanques. Una d'aquestes palanques, potser en l'actualitat una de les més destacades, és la tecnologia o, millor dit, la manera en que la tecnologia accelera comportaments i actituds. Parlem de l'economia col·laborativa.
La cultura de compartir, reutilitzar i estalviar com a motor econòmic. L'economia col·laborativa és un gran motor de transformació. Es tracta d'un fenomen amb un impacte brutal en una societat que està modificant radicalment la manera en que, fins al moment, les persones han resolt i cobert les seves necessitats. És un canvi econòmic i cultural amb profundes repercussions. Si ens fixem en l'impacte econòmic previts, els estudis, com el que ha realitzat la consultora PwC, apunten que al 2025 el mercat global de les activitats econòmiques vinculades al consumidor col·laboratiu mourà 335 mil milions de dòlars. Actualment, en són 26 mil milions. Per tant, el salt és significatiu.
Quan parlem d'economia col·laborativa pensem en Airbnb o Uber. En realitat, aquests dos casos són la punta de l'iceberg del que definiríem com a consum col·laboratiu i que fa referència a part d'una realitat molt més àmplia.
Aquesta nova manera de consumir va més enllà de compartir, també implica reutilitzar i estalviar i afecta de manera transversal a tots els sectors. Ens canvia la manera de viatjar, de menjar, vestir, disfrutar, ecoltar música, conduir, veure cine, desplaçar-nos, etc. i ens converteix en persones més eficients i inclús més respectuoses amb l'entorn. Tal i com especifica el dictamen elaborat al 2014 per la Unió Europea, "el consum col·laboratiu representa la complementació avantatjosa des del punt de vista innovador, econòmic i ecològic de l'economia de la producció per l'economia del consum. A més, suposa una solució a la crisi econòmica i financera". Ha nascut una nova manera de gastar però també d'emprendre a partir de la necessitat de treure rèdit als recursos propis.
DIMENSIÍ GLOBAL GRÀCIES A LA TECNOLOGIA
Quan parlem d'economia col·laborativa ens referim al model de consum basat en l'intercanvi de bens i serveis entre particulars. En realitat no es tracta d'un fenomen nou. Aquest tipus de relació comercial ja era habitual a l'era "predigital".
En el cas, per exemple, dels Bancs del Temps que van aparèixer als Estats Units a principis de la dècada dels 80 i que perduren en l'actualitat. En aquestes petites organitzacions locals, les persones ofereixen els seus serveis a canvi del temps d'altres. No existeix cap tipus de mediació monetària, ni ànim de lucre. Els bancs del temps van néixer com a instruments de desenvolupament comunitari, cohesió social i, especialment, per donar resposta a la crisi econòmica d'aleshores. Precisament, en l'actual context de recesió, quan la cultura dels "trueques" ha aconseguit una gran envergadura. Tot i això, el que ha convertit l'economia col·laborativa en un fenomen revolucionari i amb gran impacte social a tots els nivells és la tecnologia. Amb l'evolució de les tecnologies peer to peer i les xarxes socials aquest model comercial ha aconseguit una dimensió global.
FORMES DE CONSUM COL·LABORATIU
Gràcies a la capa digital podem organitzar l'intercanvi entre persones en plataformes digitals que li aportin a aquesta activitat comercial un valor afegit en diferents aspectes: major abast i oportunitat per accedir a audiències més àmplies, gestió logística (cobrar, quedar, arbitrar) més transparència i senzillesa, més confiança entre usuaris ja que existeix la possibilitat d'avaluar el servei rebut i, finalment, l'escalabilitat i oportunitat de creixement sense grans inversions. Els actius els aporten els usuaris i no les empreses. Tenen tots els ingredients per ser un negoci rodó. Tot i això, la vessant lucrativa no sempre està present. Per això, és molt important determinar les diferents tipologies de consum col·laboratiu per evitar confusions.
Existeixen, principalment, dos grans models. El primer agrupa persones que sumen esforços per aconseguir un objectiu comú. És el cas dels grups de compra col·lectiva, grups de consumidors que s'organitzen per aconseguir un determinat producte o servei a un preu més barat i amb el mínim d'intermediaris possibles. La OCU va organitzar, per exemple, la primera compra col·lectiva d'energia de la història d'Espanya. QuieroPagarMenosLux va aglutinar gairebé mig milió de consumidors. En aquesta categoria també hi havia les plataformes de micro mecenatge com Verkami, Goteo o Kickstarter. Davant la necessitat de finançament, es va mobilitzar a la comunitat i no als bancs.
Paral·lelament, existeixen plataformes que organitzen el péstec, intercanvi o la donació entre particulars. Aquestes plataformes podrien dividir-se en tres grans famílies. Primera, les plataformes que es basen en el pur intercanvi sense transacció comercial com CouchSurfing en la que els usuaris ofereixen allotjament gratuït a viatgers, simplement pel gust de conèixer gent d'altres països o per practicar idiomes. Segona, els espais que faciliten la redistribució dels bens com Wallapop o Ebay. I, tercera, les webs que converteixen productes en serveis. Aquí és on hi incloem Airbnb i Uber. Les dues primeres s'autorregulen, la tercera és probable que, en moltes ocasions, necessiti regulació. Precisament en aquest àmbit és en el que s'hi ha generat més controversia.
UN MARC LEGAL AMB VISIÓ DE FUTUR
L'economia col·laborativa genera debat perquè posa en qüestió el model econòmic establert. L'antiga economia i els seus lobbies se sentien amenaçats i és lícit que es posin pegues per defensar els seus interessos. És necessari un marc legal i fiscal que ordeni les coses.
El que va sorgir com a una necessitat resulta que s'ha quedat i, especialment, a Espanya. Un estudi de la consultora Nielsen afirma que Espanya és el cinquè país de la Unió Europea amb més potencial de creixement de l'economia col·laborativa. Es parla de que hi ha 5.000 plataformes actives i d'un 53% d'espanyols disposats a llogar o compartir els seus bens.
La prova de l'auge i de l'evident recorregut de l'economia compartida a Espanya és que Barcelona ha estat l'escenari escollit per celebrar l'OuiShare Fest 2015 que tindrà lloc els propers dies 12, 20 i 21 de novembre al Barcelona Advanced Industry Park. Es tracta del primer esdeveniment professional sobre aquest fenomen i és la primera vegada que no se celebra a París. Vivim en un moment clau i en les nostres mans està el dissenyar el país que volem i si apostem per una economia col·laborativa per facilitar el desenvolupament social de la nostra comunitat. Tenim l'oportunitat de liderar el canvi perquè, ens agradi o no, estem vivint una transició i res tornarà a ser igual.
La cultura de compartir, reutilitzar i estalviar com a motor econòmic. L'economia col·laborativa és un gran motor de transformació. Es tracta d'un fenomen amb un impacte brutal en una societat que està modificant radicalment la manera en que, fins al moment, les persones han resolt i cobert les seves necessitats. És un canvi econòmic i cultural amb profundes repercussions. Si ens fixem en l'impacte econòmic previts, els estudis, com el que ha realitzat la consultora PwC, apunten que al 2025 el mercat global de les activitats econòmiques vinculades al consumidor col·laboratiu mourà 335 mil milions de dòlars. Actualment, en són 26 mil milions. Per tant, el salt és significatiu.
Quan parlem d'economia col·laborativa pensem en Airbnb o Uber. En realitat, aquests dos casos són la punta de l'iceberg del que definiríem com a consum col·laboratiu i que fa referència a part d'una realitat molt més àmplia.
Aquesta nova manera de consumir va més enllà de compartir, també implica reutilitzar i estalviar i afecta de manera transversal a tots els sectors. Ens canvia la manera de viatjar, de menjar, vestir, disfrutar, ecoltar música, conduir, veure cine, desplaçar-nos, etc. i ens converteix en persones més eficients i inclús més respectuoses amb l'entorn. Tal i com especifica el dictamen elaborat al 2014 per la Unió Europea, "el consum col·laboratiu representa la complementació avantatjosa des del punt de vista innovador, econòmic i ecològic de l'economia de la producció per l'economia del consum. A més, suposa una solució a la crisi econòmica i financera". Ha nascut una nova manera de gastar però també d'emprendre a partir de la necessitat de treure rèdit als recursos propis.
DIMENSIÍ GLOBAL GRÀCIES A LA TECNOLOGIA
Quan parlem d'economia col·laborativa ens referim al model de consum basat en l'intercanvi de bens i serveis entre particulars. En realitat no es tracta d'un fenomen nou. Aquest tipus de relació comercial ja era habitual a l'era "predigital".
En el cas, per exemple, dels Bancs del Temps que van aparèixer als Estats Units a principis de la dècada dels 80 i que perduren en l'actualitat. En aquestes petites organitzacions locals, les persones ofereixen els seus serveis a canvi del temps d'altres. No existeix cap tipus de mediació monetària, ni ànim de lucre. Els bancs del temps van néixer com a instruments de desenvolupament comunitari, cohesió social i, especialment, per donar resposta a la crisi econòmica d'aleshores. Precisament, en l'actual context de recesió, quan la cultura dels "trueques" ha aconseguit una gran envergadura. Tot i això, el que ha convertit l'economia col·laborativa en un fenomen revolucionari i amb gran impacte social a tots els nivells és la tecnologia. Amb l'evolució de les tecnologies peer to peer i les xarxes socials aquest model comercial ha aconseguit una dimensió global.
FORMES DE CONSUM COL·LABORATIU
Gràcies a la capa digital podem organitzar l'intercanvi entre persones en plataformes digitals que li aportin a aquesta activitat comercial un valor afegit en diferents aspectes: major abast i oportunitat per accedir a audiències més àmplies, gestió logística (cobrar, quedar, arbitrar) més transparència i senzillesa, més confiança entre usuaris ja que existeix la possibilitat d'avaluar el servei rebut i, finalment, l'escalabilitat i oportunitat de creixement sense grans inversions. Els actius els aporten els usuaris i no les empreses. Tenen tots els ingredients per ser un negoci rodó. Tot i això, la vessant lucrativa no sempre està present. Per això, és molt important determinar les diferents tipologies de consum col·laboratiu per evitar confusions.
Existeixen, principalment, dos grans models. El primer agrupa persones que sumen esforços per aconseguir un objectiu comú. És el cas dels grups de compra col·lectiva, grups de consumidors que s'organitzen per aconseguir un determinat producte o servei a un preu més barat i amb el mínim d'intermediaris possibles. La OCU va organitzar, per exemple, la primera compra col·lectiva d'energia de la història d'Espanya. QuieroPagarMenosLux va aglutinar gairebé mig milió de consumidors. En aquesta categoria també hi havia les plataformes de micro mecenatge com Verkami, Goteo o Kickstarter. Davant la necessitat de finançament, es va mobilitzar a la comunitat i no als bancs.
Paral·lelament, existeixen plataformes que organitzen el péstec, intercanvi o la donació entre particulars. Aquestes plataformes podrien dividir-se en tres grans famílies. Primera, les plataformes que es basen en el pur intercanvi sense transacció comercial com CouchSurfing en la que els usuaris ofereixen allotjament gratuït a viatgers, simplement pel gust de conèixer gent d'altres països o per practicar idiomes. Segona, els espais que faciliten la redistribució dels bens com Wallapop o Ebay. I, tercera, les webs que converteixen productes en serveis. Aquí és on hi incloem Airbnb i Uber. Les dues primeres s'autorregulen, la tercera és probable que, en moltes ocasions, necessiti regulació. Precisament en aquest àmbit és en el que s'hi ha generat més controversia.
UN MARC LEGAL AMB VISIÓ DE FUTUR
L'economia col·laborativa genera debat perquè posa en qüestió el model econòmic establert. L'antiga economia i els seus lobbies se sentien amenaçats i és lícit que es posin pegues per defensar els seus interessos. És necessari un marc legal i fiscal que ordeni les coses.
El que va sorgir com a una necessitat resulta que s'ha quedat i, especialment, a Espanya. Un estudi de la consultora Nielsen afirma que Espanya és el cinquè país de la Unió Europea amb més potencial de creixement de l'economia col·laborativa. Es parla de que hi ha 5.000 plataformes actives i d'un 53% d'espanyols disposats a llogar o compartir els seus bens.
La prova de l'auge i de l'evident recorregut de l'economia compartida a Espanya és que Barcelona ha estat l'escenari escollit per celebrar l'OuiShare Fest 2015 que tindrà lloc els propers dies 12, 20 i 21 de novembre al Barcelona Advanced Industry Park. Es tracta del primer esdeveniment professional sobre aquest fenomen i és la primera vegada que no se celebra a París. Vivim en un moment clau i en les nostres mans està el dissenyar el país que volem i si apostem per una economia col·laborativa per facilitar el desenvolupament social de la nostra comunitat. Tenim l'oportunitat de liderar el canvi perquè, ens agradi o no, estem vivint una transició i res tornarà a ser igual.
