Exuberància d'informació i coneixement i dèficit de talent digital. La digitalització està sent el gran dinamitzador de creixement econòmic de regions, països, empreses i persones. A més, l'efecte econòmic s'accelera a mida que aquests agents evolucionen en el seu grau de digitalització, generant-se dinàmiques de creixement exponencials que marcaran grans diferències en els nivells de benestar i riquesa. Les economies que digitalment són més restrictives obtenen un menor benefici, en gran mesura, perquè encara han d'establir un ecosistema TIC que permeti capitalitzar els beneficis de la digitalització. Tot i això, l'impacte de la digitalització és desigual tant per països com per sectors.

En les economies desenvolupades, la digitalització millora la productivitat i te un efecte mesurable en el seu creixement. No obstant, el resultat a curt plaç pot ser la pèrdua d'ocupació poc qualificada, l'enviament de llocs de feina de poc valor afegit a països emergents on la mà d'obra és més barata i la falta de talent digital qualificat. Mentre que la digitalització és el gran motor de generació de riquesa i ocupació es requereixen més polítiques que permetin reduir els factors que impedeixen i frenen el seu desenvolupament (millora de les infraestructures que faciliten la connectivitat i la capacitació per organitzacions, professinals i ciutadans) en l'altra cara de la moneda ens trobem que la digitalització és una font potencial de desigualtat socioeconòmica ja que moltes feines no només estan canviant en estructura i condicions sinó que, en molts casos, han desaparegut o són més escasses.

Assistim a un "gran desacoplament", és a dir, la separació creixent entre la curva de creixement econòmic i la d'increment en nombre de treballadors, generat-se alts nivells de desocupació o subocupació que conviuen amb les dificultats de les empreses per trobar, atraure i retenir el talent qualificat i digital que necessiten. La tecnologia impulsa la productivitat i, en general, fa més rica les societats. Pero el progrés tecnològic està convertint molt tipus de feines en innecessàries i esta "empobrint" el treballador mig. El problema és que la tecnologia avança massa ràpid i bona part dels individus i de les organitzacions no són capaces d'adaptar-se al ritme necessari, produint-se un gap que podria anar en augment durant els propers anys.

La recepta per superar aquest gap està en la capacitació constant i en la gestió intel·ligent del talent. En l'aprofitament de l'ecosistema digital que és ric en informació i coneixement per desenvolupar i digitalitzar el talent i fomentar actituds responsables amb el nostre propi desenvolupament professional. En la generació d'ecosistema d'aprenentatge que siguin útils per les persones i fomenten les actituds positives i arriscades.