02/03/20
Usuaris de tot; propietaris de res
Avui aprofundim en un dels models de consum que més està canviant les nostres vides: la subscripció.
Què toca avui?
Un canvi en els hàbits de consum dels ciutadans està transformant l'economia i les empreses. Poc a poc ens convertim en usuaris de tot però propietaris de res.
L'economia de subscripció, un model imparable
Els hàbits de consum de la societat estan canviant a un ritme frenètic. Les coses ja no es compren, ni s'acumulen; ara s'usen, com i quan un vol. Ens trobem davant una nova societat: la societat de la subscripció i del pagament per ús de la qual Netflix i Spotify són els seus principals representants. Les plataformes digitals s'han assentat en les nostres vides de manera irremeiable, però el model de subscripció s'ha instaurat també en l'accés en forma de servei a “gairebé tot”: transport, menjar, roba, etc. Forbes va publicar un article sobre l'estat de l'economia de la subscripció que recull diverses dades interessants:
- El mercat de la subscripció s'ha incrementat en més d'un 100% els darrers 5 anys.
- El perfil més propens al model de subscripció als EUA és el d'un adult entre 25 i 44 anys amb uns ingressos d'entre 50.000 i 100.000 $ que viu en un entorn urbà.
- El nombre mitjà de subscripcions als EUA són dues, però gairebé el 35% dels americans té tres o més.
- Les dones disposen del 60% de les subscripcions, però els homes tenen més probabilitats de tenir tres o més subscripcions actives.
La veritat és que no resulta fàcil obtenir dades a nivell europeu o espanyol, aquí van algunes de les (poques) xifres que existeixen:
- Segons un estudi de la Fundació EY, l'economia de les plataformes representa ja un 1,4% del PIB espanyol i la xifra podria duplicar-se en 2025, fins a aconseguir entre un 2% i un 2,9%.
- Segons l'Estudi d'Ús i Actituds de Consum de Continguts Digitals de ONTSI, el format de pagament més popular és el pagament per consum o per contingut, que és esmentat per un terç de la població. No obstant això, un 24% ja tria el pagament per subscripció.
Els models de subscripció cada vegada es troben més presents en el nostre dia a dia, però… què entenem per models de subscripció?
No és fàcil trobar una classificació que abasti tots els tipus de models de subscripció existents. Després de buscar en diversos informes, podem parlar de tres models:
- Models de reposició: Les subscripcions per reposició permeten als consumidors automatitzar la compra d'articles bàsics. Alguns exemples d'aquest model són: Dòlar Shave Club (Afeiters és la seva versió espanyola) que envia setmanalment fulles d'afaitar o Toddler un servei de subscripció mensual de bolquers i tovalloletes humides.
- Models de “curació”: En aquest cas, el que busquen és sorprendre i delectar en proporcionar nous articles o experiències personalitzades en categories com a moda, bellesa i/o menjar entre altres. Alguns exemples d'això són: Birchbox (caixa sorpresa de cosmètica mensual) o La meva nevera (enviament de tuppers setmanal). En l'àmbit de la moda aquest model sembla que no ha funcionat del tot ja que empreses com Stitch Fix han virat feia models de lloguer de roba o “caixes” sorpresa ocasionals (oblidant-se de l'enviament periòdic propi de la subscripció).
- Models de accés: Segurament un dels més comuns actualment. En aquest cas, els subscriptors paguen una tarifa per tenir accés a productes, serveis o continguts sense necessitat de comprar-los. En aquesta categoria entrarien empreses com Netflix o Spotify (series/pel·lícules i música respectivament) o altres models com Andjoy (accés a diversos gimnasos sense estar matriculat en cap) o Amazon Prevalgui (accés a funcionalitats “extra” de Amazon pagant una quota extra).
No existeixen xifres “oficials” respecte a quin pes té cadascun dels models però, després de comparar diversos articles o blogs especialitzats, es pot intuir que als Estats Units i el Canadà existeix més propensió als models de reposició i curació (en gran part pel fet que les distàncies són majors, és a dir, hi ha menys densitat de població), mentre que a Europa són més populars els models de subscripció per accés.
I finalment… Una reflexió: “tenir o no tenir, aquesta és la qüestió”
L'economia de la subscripció posa sobre la taula altres debats relacionats amb la finalitat de la “possessió” i la nostra dependència a internet.
Mentre que els models de subscripció ens permeten accedir a productes o serveis que si haguéssim d'adquirir no estarien al nostre abast, el fet que cada vegada disposem de menys “possessions” o béns materials ens fa menys autònoms i més dependents d'internet i la connexió. Comprar un cotxe sembla una inversió poc rendible, però amb això disposem d'un actiu del qual sempre podrem obtenir un benefici; si tota la vida optes a models de renting o subscripció de vehicles és més o menys econòmic? Ens hem convertit en usuaris de tot i en propietaris de res.
Independentment de la nostàlgia que ens pot causar el fet que el dia que s'acabi Netflix o Spotify mai tindré la meva pel·lícula o el meu CD preferit, els models de subscripció (portats a l'extrem) ens poden portar a un model de “hiper-consumisme” fugaç en el qual siguem capaços d'accedir a una vida per sobre de les nostres possibilitats en períodes de temps molt curts sense reservar res per al que ve després.
Vull saber una mica més... Tens més informació?
- Interessant estudi de Mc Kinsey sobre l'economia de la subscripció: Thinking Inside the subscription box.
- El gran Jose Carlos Cortizo va fer un repàs de la història de l'economia de la subscripció que realment val la pena.
- Feta la llei, fet el parany… Sembla que el model de subscripció ha disminuït la pirateria convencional, però les plataformes caminen “boges” perquè compartir contrasenya s'ha convertit en la nova pirateria.
* Article publicat per Josep Aballó a LinkedIn
Què toca avui?
Un canvi en els hàbits de consum dels ciutadans està transformant l'economia i les empreses. Poc a poc ens convertim en usuaris de tot però propietaris de res.
L'economia de subscripció, un model imparable
Els hàbits de consum de la societat estan canviant a un ritme frenètic. Les coses ja no es compren, ni s'acumulen; ara s'usen, com i quan un vol. Ens trobem davant una nova societat: la societat de la subscripció i del pagament per ús de la qual Netflix i Spotify són els seus principals representants. Les plataformes digitals s'han assentat en les nostres vides de manera irremeiable, però el model de subscripció s'ha instaurat també en l'accés en forma de servei a “gairebé tot”: transport, menjar, roba, etc. Forbes va publicar un article sobre l'estat de l'economia de la subscripció que recull diverses dades interessants:
- El mercat de la subscripció s'ha incrementat en més d'un 100% els darrers 5 anys.
- El perfil més propens al model de subscripció als EUA és el d'un adult entre 25 i 44 anys amb uns ingressos d'entre 50.000 i 100.000 $ que viu en un entorn urbà.
- El nombre mitjà de subscripcions als EUA són dues, però gairebé el 35% dels americans té tres o més.
- Les dones disposen del 60% de les subscripcions, però els homes tenen més probabilitats de tenir tres o més subscripcions actives.
La veritat és que no resulta fàcil obtenir dades a nivell europeu o espanyol, aquí van algunes de les (poques) xifres que existeixen:
- Segons un estudi de la Fundació EY, l'economia de les plataformes representa ja un 1,4% del PIB espanyol i la xifra podria duplicar-se en 2025, fins a aconseguir entre un 2% i un 2,9%.
- Segons l'Estudi d'Ús i Actituds de Consum de Continguts Digitals de ONTSI, el format de pagament més popular és el pagament per consum o per contingut, que és esmentat per un terç de la població. No obstant això, un 24% ja tria el pagament per subscripció.
Els models de subscripció cada vegada es troben més presents en el nostre dia a dia, però… què entenem per models de subscripció?
No és fàcil trobar una classificació que abasti tots els tipus de models de subscripció existents. Després de buscar en diversos informes, podem parlar de tres models:
- Models de reposició: Les subscripcions per reposició permeten als consumidors automatitzar la compra d'articles bàsics. Alguns exemples d'aquest model són: Dòlar Shave Club (Afeiters és la seva versió espanyola) que envia setmanalment fulles d'afaitar o Toddler un servei de subscripció mensual de bolquers i tovalloletes humides.
- Models de “curació”: En aquest cas, el que busquen és sorprendre i delectar en proporcionar nous articles o experiències personalitzades en categories com a moda, bellesa i/o menjar entre altres. Alguns exemples d'això són: Birchbox (caixa sorpresa de cosmètica mensual) o La meva nevera (enviament de tuppers setmanal). En l'àmbit de la moda aquest model sembla que no ha funcionat del tot ja que empreses com Stitch Fix han virat feia models de lloguer de roba o “caixes” sorpresa ocasionals (oblidant-se de l'enviament periòdic propi de la subscripció).
- Models de accés: Segurament un dels més comuns actualment. En aquest cas, els subscriptors paguen una tarifa per tenir accés a productes, serveis o continguts sense necessitat de comprar-los. En aquesta categoria entrarien empreses com Netflix o Spotify (series/pel·lícules i música respectivament) o altres models com Andjoy (accés a diversos gimnasos sense estar matriculat en cap) o Amazon Prevalgui (accés a funcionalitats “extra” de Amazon pagant una quota extra).
No existeixen xifres “oficials” respecte a quin pes té cadascun dels models però, després de comparar diversos articles o blogs especialitzats, es pot intuir que als Estats Units i el Canadà existeix més propensió als models de reposició i curació (en gran part pel fet que les distàncies són majors, és a dir, hi ha menys densitat de població), mentre que a Europa són més populars els models de subscripció per accés.
I finalment… Una reflexió: “tenir o no tenir, aquesta és la qüestió”
L'economia de la subscripció posa sobre la taula altres debats relacionats amb la finalitat de la “possessió” i la nostra dependència a internet.
Mentre que els models de subscripció ens permeten accedir a productes o serveis que si haguéssim d'adquirir no estarien al nostre abast, el fet que cada vegada disposem de menys “possessions” o béns materials ens fa menys autònoms i més dependents d'internet i la connexió. Comprar un cotxe sembla una inversió poc rendible, però amb això disposem d'un actiu del qual sempre podrem obtenir un benefici; si tota la vida optes a models de renting o subscripció de vehicles és més o menys econòmic? Ens hem convertit en usuaris de tot i en propietaris de res.
Independentment de la nostàlgia que ens pot causar el fet que el dia que s'acabi Netflix o Spotify mai tindré la meva pel·lícula o el meu CD preferit, els models de subscripció (portats a l'extrem) ens poden portar a un model de “hiper-consumisme” fugaç en el qual siguem capaços d'accedir a una vida per sobre de les nostres possibilitats en períodes de temps molt curts sense reservar res per al que ve després.
Vull saber una mica més... Tens més informació?
- Interessant estudi de Mc Kinsey sobre l'economia de la subscripció: Thinking Inside the subscription box.
- El gran Jose Carlos Cortizo va fer un repàs de la història de l'economia de la subscripció que realment val la pena.
- Feta la llei, fet el parany… Sembla que el model de subscripció ha disminuït la pirateria convencional, però les plataformes caminen “boges” perquè compartir contrasenya s'ha convertit en la nova pirateria.
* Article publicat per Josep Aballó a LinkedIn
