La digitalització ha envaït les nostres vides a tots els nivells. No hi ha racó, personal o professional, que no inclogui un fet digital. Ara bé, la majoria de les tecnologies que usem en el nostre dia a dia provenen de fora de les fronteres europees, principalment dels Estats Units, com Google, WhatsApp, Amazon o Microsoft, seguits d’una llarga llista d’etcèteres. De fet, tecnològicament parlant, Europa ha esdevingut una “colònia dels Estats Units”, segons va assegurar l’exprimer ministre italià, Enrico Letta, a La Vanguardia. Per a Letta, el fet de ser una colònia provoca que “no decidim res en molts temes clau”. Davant d’aquesta realitat ja són diverses les agrupacions i personalitats que han començat a plantejar que, potser, els europeus hauríem de buscar i generar alternatives tecnològiques per tal de no dependre de tercers i fer camí amb tecnologia pròpia i competent.

Ara la pregunta és clara, estem disposats a capgirar —com si es tractés d’un mitjó— el nostre ecosistema tecnològic? Aquest dubte, quasi existencial, agafa encara més força amb l’augment de les tensions geopolítiques mundials, especialment, arran de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Sense anar més lluny, les visites a la pàgina European Alternatives s’han multiplicat exponencialment des de la presa de possessió de Trump el gener d’aquest mateix any. Això demostra aquesta inquietud i l’inici d’un canvi de paradigma a Europa que el deslliga, ni que sigui una mica, dels EUA. Som davant del despertar del vell occident que comença a veure amb recel el que el seu major soci de l’últim segle està duent a terme. Aquest tipus d’iniciatives europeistes mai han estat un corrent de pensament massa estès —tots sabem que Europa és un territori plural i complex—, però en els últims anys han agafat força en veure’s cada cop més possible una dependència tecnològica quasi completa dels gegants estatunidencs i xinesos.

Aquesta voluntat de deslligar-se de les grans tecnològiques nord-americanes, a més, no és —per res del món— infundada. El motiu? L’administració Trump ja ha començat a desmuntar el marc de protecció de dades UE-EUA (DPF), aquell mecanisme que va promulgar Joe Biden que constituïa la base legal del DPF i imposava salvaguardes que limitaven l’accés de les agències d’intel·ligència nord-americanes a les dades europees. Aquest agressiu moviment de Trump cap a Europa deixa les organitzacions europees que treballen amb proveïdors de núvol de l’altre costat de l’Atlàntic en un buit legal, perquè la base fonamental per considerar els EUA una destinació adequada per a dades personals de la UE s’ha esfumat i buscar alternatives podria passar a ser una necessitat. Sobretot si les empreses europees busquen protegir les seves dades i evitar que un tercer —Alphabet, Meta o Amazon— les pugui vendre o cedir de manera unilateral.

En una època en què creix el discurs de la por, és bo recordar que la sobirania va més enllà de la capacitat de defensa, i que la tecnologia juga i jugarà un paper clau en el desenvolupament socioeconòmic de la nostra societat. Continuar vinculats a solucions tecnològiques foranes que condicionen on està certa informació i com s’hi accedeix provoca que les societats del Vell Continent continuïn tenint una autonomia tecnològica limitada. A més, també es veuen condicionades per la gestió que fan els seus proveïdors tecnològics respecte als canvis legislatius que puguin ocórrer.

Per altra banda, Europa ha de centrar els seus esforços per a construir capes de sobirania tecnològica reals i viables i no conformar-se a ser el “guardià regulador” del món. Tots aquests anys Europa s’ha conformat en regular i reglamentar allò que feien altres arribant a límits que han curtcircuitat la capacitat d’innovació tecnològica pròpia. Europa no pot només ser el mercat més regulat del món i ha d’apostar per innovadors i ambiciosos projectes. En aquesta línia, destaquen el projecte de xip europeu, així com les diferents factories d’intel·ligència artificial i la indústria quàntica que estan començant a despertar en aquest mateix ecosistema. Sense anar més lluny, el Barcelona Supercomputing Center és un referent mundial i ha estat escollit per acollir una de les set primeres factories d’IA que es posaran en marxa a la UE. La Comissió Europea també va encarregar al BSC liderar el desenvolupament científic dels futurs xips europeus, aptes per a la computació d’altes prestacions, la intel·ligència artificial, l’automoció o l’Internet de les coses entre altres múltiples aplicacions.

En definitiva, aquesta cursa tracta d’anar construint ‘stacks’ tecnològics, motors de computació i factories de processament plenament europeus. I tot això amb quin propòsit? Caminar cap a una sobirania europea diferencial, amb solucions concretes que responguin a les necessitats reals de l’economia i la societat i que permetin a Europa entrar en la cursa tecnològica del segle XXI.