Accedeix a les nostres publicacions

A ritme de bytes: L’impacte de la digitalització en el negoci de la música

04 - 07 - 2016

Poques indústries han viscut una transformació tan profunda com la del sector musical en els últims anys. Una transformació causada principalment pel gran impacte de la digitalització  en tota la cadena de valor de negoci.

Fa no més de deu anys el producte que s’oferia, la seva distribució i la seva promoció no tenia absolutament res a veure amb la situació actual. Si analitzem l'evolució actual del negoci musical podem observar el següent:

Existeix una progressiva convergència entre les tres principals línies de negoci del sector.

La indústria musical, com molt bé assenyala el fundador Songkick Ian Hogarth, s’ha caracteritzat històricament per tres línies diferenciades de negoci: la música on-demant, des del vinil fins les actuals plataformes d’streaming: la radio, principal canal per descobrir nous artistes; i els concerts, una de les principals fonts d’ingressos dels artistes actualment. Aquestes tres línies de negoci, sempre havien coexistit de forma separada, però les plataformes d’streaming (Apple Music, Spotify, Deezer...) s’estan convertint en un espai de convergència de les tres àrees. El gran volum d’informació sobre els seus usuaris del qual disposen les plataformes, les converteix en el canal ideal per a la venda d’entrades d’una forma personalitzada. Per altra banda, les plataformes com ara Apple Music y Spotify, tenen dins de la seva estratègia posicionar-se com el canal principal per descobrir nous artistes, tot ocupant un territori que tradicionalment havia pertanyut a les ràdios.

El sector de les plataformes d’streaming és poc madur i es troba en la seva fase inicial.

Per a alguns actors del sector, les plataformes d’streaming ja suposen la seva principal font d’ingressos convertint-se en un canal estratègic per al seu negoci. Aquesta tendència a l’alça d’ingressos, ha provocat l’atracció d’altres players al mercat, com es el cas de Youtube Red que arribarà a Europa durant el 2016. La situació actual sembla indicar que el sector pot viure una evolució molt semblant a la que ja va experimentar en altres àmbits o sectors impactats per la digitalització, en els quals inicialment hi va haver també, una gran quantitat de players i posteriorment es va generar una consolidació d’alguns d’ells i dels seus models de negoci.

Actualment, tots els principals players que ofereixen el servei de música on-demand en el seu model de subscripció (Deezer, Spotify, Apple Music o Google Music), tenen més de 30 milions de cançons en el seu catàleg. La diferenciació de la resta de plataformes serà un element clau per la competitivitat en el mercat. Alguns d’aquests elements de diferenciació poden ser la millora dels serveis basats en la personalització i un coneixement més gran de l’usuari, la integració amb altres plataformes per afegir valor al servei; o les aliances amb empreses telefòniques per oferir els seus serveis dins de l’oferta de  l’operador.

El cicle de vida del concert: una nova manera d’experimentar la música en viu.

Gràcies a la pressió de la digitalització, els punts de contacte entre els usuaris i els artistes s’ha multiplicat afavorint la interacció entre ambdós col·lectius. Segons un estudi Social Media and the Live Event Fan 2014, els concerts a EE.UU.  tenen un patró clar d’activitats en l’àmbit digital en relació als concerts; abans (veure concerts antics de l’artista o manifestar a les xarxes socials la seva assistència); durant (publicar fotos de l’esdeveniment a les xarxes socials) i després del concert (veure els vídeos del concert al qual van assistir). Aquest patró estableix el que podríem denominar com: el cicle de vida del concert, el qual representa una oportunitat tant per als artistes com per a les  discogràfiques. Una oportunitat que pot ajudar a la indústria a aconseguir un dels seus principals objectius que, com bé argumenta el responsable dels nous negocis mundials de Universal Music, Oliver Robert Murphy, és convertir els consumidors en fans.

De les notes a les dades

La gestió de les dades té un fort impacte en la gran majoria de les industries, i la musical no es una excepció,  Spotify, va ajudar al cantant de country nord-americà Hunter Hayes a dissenyar la seva gira als EE.UU.,  i va escollir les ciutats on els streams dels seus àlbums havien estat superiors a la mitjana nacional. A més a més, durant els concerts, es van realitzar accions de fidelització i engagement basades en les dades recollides per la plataforma. Aquest és només un exemple que exposa el potencial que tindran les dades en el sector, un factor que té molt present les plataformes (Apple i Spotify ja han comparat empreses de Big Data) però que, de moment, ni discografies ni la majoria d’artistes han incorporat en la seva estratègia. El potencial és enorme, i qui sàpiga aprofitar-lo obtindrà un gran avantatge competitiu respecte la resta. Veurem si amb el temps es confirma una de les demandes de l’artista canadenca Zoe Keating,  que va declarar preferir estar remunerada amb dades generades per les seves accions, abans que  amb diners, ja que d’aquesta manera es podria centrar en el que realment li interessa: fer (vendre) concerts.

La indústria musical és un altre exemple més de la capacitat transformadora que pot tenir sobre qualsevol sector la digitalització, que sotmet els players tradicionals a una forta pressió. En conseqüència, només aquells que sàpiguen integrar de forma correcta el driver digital en les seves organitzacions i el seu funcionament seran capaços de seguir en el mercat. En els últims anys hem vist el pas d’un sector basat tradicionalment en productes cap a altres serveis i també l’aparició de nous models de negoci disruptius que han transformat completament el món de la música. En els pròxims anys ens tocarà veure la consolidació dels principals players i dels respectius models de negoci. 

 

Accedeix a les nostres publicacions