La transformació digital i el seu impacte socioeconòmic. 10 claus per al debat

15 - 12 - 2014

El fet digital és ja un fet irreversible que ha canviat el món tal com l’enteníem i que afecta a tots els aspectes de la nostra vida: econòmics, culturals, socials, polítics, etc. Ara que s’han complert els 25 anys del naixement públic de la WWW tot just comencem a percebre l’abast, no sense controvèrsia, del seu impacte.

Davant d’aquest escenari, RocaSalvatella i Adigital detecten els 10 punts clau per analitzar els diferents punts de vista i entendre la transformació digital i les seves implicacions: 

1. El pes de l’economia digital. L’economia digital s’ha convertit ja en motor de les economies més avançades. Algunes fonts asseguren que representa el 20% del creixement del PIB. A Espanya s’estima que l’impacte d’internet superava el 2011 els 23.400 milions d’euros (2,4% del PIB), 9.200 dels quals corresponien al comerç electrònic xifra que va superar els 12 mil milions d’euros al finalitzar el 2013. Aquesta realitat afecta a empreses de tots els sectors, però no totes estan en la mateixa fase de desenvolupament

2. L’impacte de la transformació digital en la generació de riquesa. Mentre alguns autors asseguren que la digitalització és el gran motor de generació de riquesa i llocs de feina –estimacions de l’anàlisi economètrica asseguren que en 2011 la digitalització va contribuir en més de 193 mil milions de dòlars a l’economia mundial i va generar al voltant de 6 milions de llocs de feina-, altres afirmen que la digitalització és una font potencial de desigualtat econòmica. Aquesta segona escola insisteix que, malgrat que el creixement constant de la productivitat, la riquesa i els beneficis, el treballador mitjà és avui més pobre que fa 15 anys. 

Contribució de l’ús de les TIC al creixement del PIB des de l’any 2000, en creixement anual del PIB. Font: Nicholas Oulton, “Long Term Implications of the ICT Revolution: Applying the Lessons of Growth Theory and Growth Accounting” Economic Modelling 29, no. 5 (2012): 1722–1736.

3. Una economia complexa, silenciosa i dinàmica. Sembla que, responent a la seva naturalesa líquida (Zygmunt Baumann), el món s’ha desbordat i la complexitat s’ha convertit en un dels drivers principals que incideixen sobre organitzacions i persones. Quina teoria econòmica clàssica és capaç de donar resposta als reptes i oportunitats que es presenten en aquest nou escenari? ¿És suficient amb les aproximacions tradicionals? Un exemple clar d’aquesta economia complexa i polièdrica el constitueix l’auge de l’economia col·laborativa que està transformant sectors tradicionals com el turisme o el transport. 

4.  Meritocràcia en temps de xarxes. La irrupció d’Internet, l’expansió de pràctiques de gestió de projectes més horitzontals i en general la irrupció de les tecnologies de la informació i de les xarxes socials han tornat a posar de moda el concepte meritocràcia i han fet que alguns es preguntin fins a quin punt la Xarxa estaria caracteritzada per meritocràcia i per la norma de que a igual talent, igual benefici.

5. Cap a la maduresa digital. Són ja moltes les organitzacions que han incorporat el fet digital en la seva relació amb els clients, en els seus processos de comunicació i màrqueting i fins i tot en les seves operacions, però encara són poques les que realment han assolit el grau de maduresa digital necessària per optimitzar beneficis. Les dades indiquen que aquelles organitzacions i empreses que posseeixen la suficient maduresa digitals un 26% més rendibles que les seves competidores i obtenen un 9% més d’ingressos.

 

Valoració de mercat de les tres principals empreses de Sharing Economy vs tres de les majors empreses d’allotjament i lloguer de vehicles. En milions de dòlars. Dades d’agost de 2014. Font: Yahoo! Financials; Notas de prensa de las compañías Uber, Airbnb, Couchsurfing, Lyft, RelayRides y Homeaway (2014).

6. L’estratègia de mobilitat. En l’any 2020 es preveu que hi haurà 24 mil milions de dispositius connectats a Internet. Per a una immensa i creixent majoria d’usuaris de tot el món Internet és abans que res una experiència mòbil. Un nou univers de connectivitat caracteritzat per la ubiqüitat, personalitzat, social i sempre present. En aquest context cada vegada més mòbil és necessari establir estratègies de mobilitat que ens permetin abordar l’impacte de la mobilitat en empreses i negocis.

7. Nadius mòbils i només mòbils. Som cada vegada més socials i més multitasking. Estem millor informats i passem més temps connectats. Creix en consum de mitjans socials, el temps que passem a Internet, les hores de consum de TV i la recomanació social. Cal destacar que la proporció de nadius mòbils que utilitza a diari Internet mòbil i que consumeix continguts a través del mòbil dobla a la resta d’usuaris d’Internet.

8. L’impacte de l’agenda digital. Europa 2020. L’agenda Digital per a Europa és una de les set iniciatives que contempla l’estratègia Europa 2020. El seu objectiu és millorar el model de creixement europeu creant les condicions necessàries per que aquest sigui més intel·ligent, sostenible i integrador. Busca impulsar la innovació i el creixement econòmic ajudant a ciutadans i empreses a aprofitar tot el potencial socioeconòmic de les TIC i, en particular, d’Internet. Des de la seva posada en marxa, l’impacte de l’Agenda Digital s’ha deixat sentir especialment en l’accés a Internet, tant en la difusió de l’accés com en la velocitat del mateix. L’impacte sobre el teixit productiu ha estat més modest i, per aquesta raó, s’està plantejant actualment una revisió profunda de l’Agenda Digital.

9. Digital i territori. Cada cop més local, sense ser menys global. Ningú dubta que una de les principals conseqüències d’Internet ha estat accelerar el procés de globalització. El fet digital ha apropat allò distant i ha barrejat allò divers. Però una de les seves principals característiques, la ubiqüitat ha fet d’Internet a més una poderosa eina per ampliar allò local i desenvolupar models de negoci centrats en allò local, geoposicionat, especialitzat i minorista. 

 

Ús de la telefonia mòbil per part de nadius mòbils a la UE.  Font: Eurostat 2014.

10. Educación: de los contenidos a las competencias. Parece que mientras que la tecnología avanza rápidamente, las organizaciones y nuestras competencias profesionales lo hacen despacio. El 43% de los empleadores indican que no encuentran los trabajadores con los conocimientos y las competencias adecuadas, mientras que más de 75 millones de jóvenes en el mundo están sin trabajo. Si se interpreta que el aprendizaje ya no es una cuestión sólo de accesibilidad al conocimiento ni una cuestión exclusiva de asimilación de contenidos, entonces de lo que se trata es de ser capaces de asimilar valores y procesos y de adquirir habilidades y competencias como el trabajo colaborativo y en equipo, la gestión del tiempo, la capacidad de buscar, filtrar y priorizar información.

Descarrega el document complet aquí.