El repte de la gestió empresarial basada en les dades

23 - 04 - 2015

Som en plena era digital, l'era de les dades per antonomàsia. Dades, dades i més dades. Cada vegada que busquem informació a Google, generem informació per a Google.

Un simple clic amb les paraules "Setmana Santa a casa rural" i, en qüestió de segons, accedim a centenars, milers i fins i tot milions de resultats que ens ajuden a dissenyar les nostres vacances i a triar a quina casa ens allotjarem. Es tracta d'una senzilla operació que ha generat, a la vegada, informació altament valuosa, en aquest cas per a les companyies del sector turístic: ¿què ha buscat l'usuari?, ¿quines webs ha consultat?, ¿quins aspectes han estat determinants en la selecció d'una companyia aèria o d'un hotel determinat?

Big Data és i es basa, precisament, en la gestió de les dades generades per les nostres accions dins i fora dels entorns digitals. Amb tot, la digitalització ha multiplicat exponencialment la informació que està a l'abast de les organitzacions i que pot ser determinant en la presa de decisions empresarials. Per això, els directius comencen a incorporar a les seves rutines aquesta eina estratègica que no només acapara CADA VEGADA MÉS protagonisme als espais de reflexió empresarial (congressos, fòrums, fires sobre negocis i estratègia digital), sinó que, a més, irromp amb força en el debat social i cultural (amb exposicions com Big Bang Data a la Fundació Telefònica o xerrades en espais com Medialab-Prado sobre la cultura, economia i política de les dades).

En aquest context i quan l'economia digital suposa el 20% del creixement del PIB en les economies més avançades, la pregunta és quin tipus de fluxos digitals de dades pot incorporar un directiu en la presa de decisions. Millorar la gestió diària de l'empresa a través de l'obtenció d'informació de forma periòdica i automatitzada depèn de les dades que estiguin al nostre abast, així com de la informació útil que puguem obtenir d'altres fonts. En aquest sentit, és clau reflexionar sobre com podem processar aquesta informació perquè tingui més valor i sobre com aquestes dades poden ajudar-nos a oferir un producte o un servei millor en funció de les preferències i el comportament del nostre client. Així ho explico en el llibre del qual sóc coautor al costat de Genís Roca "Big Data per a directius", una guia breu i concisa que desenvolupa, amb exemples pràctics, els aspectes que s'han de tenir en compte abans, durant i després d'emprendre qualsevol projecte basat en la gestió de dades. Des d'una fase inicial, per exemple, és essencial tenir clar que qualsevol acció basada en dades ha d'estar orientada a resultats de negoci amb l'objectiu de visualitzar el benefici i evitar l'anomenat síndrome de paràlisi per anàlisi, és a dir, el bloqueig provocat per una navegació sense direcció davant l'allau d'informació que tenim al nostre abast. També és important tenir en compte la qüestió legal, és a dir, obtenir la implicació del departament legal de l'empresa perquè ens garanteixi que la informació obtinguda i l'ús que en fem respecten la legislació vigent i els principis ètics necessaris per assegurar la viabilitat del projecte. Un altre element clau és la definició d'un equip de treball que incorpori els perfils necessaris per al projecte: no només el legal, sinó també aquells perfils associats a l'anàlisi de dades i a la seva orientació estratègica a negoci.

La digitalització impacta d'una manera radical i integral en el teixit productiu i, en conseqüència, afecta a empreses de tots els sectors i a un ampli ventall d'organitzacions que es troben en fases molt diferents del seu procés de digitalització. Parlem d'empreses creades a partir de les oportunitats de la gestió de les dades, com Google, Netflix o Amazon, però també de companyies que operen en sectors menys digitalitzats, com el de l'automòbil, i que, actualment, treballen per oferir una nova capa de serveis basats en les dades. En aquest sentit, moltes organitzacions volen incorporar serveis associats al producte, com ara oferir informació de la millor ruta per desplaçar-se, no només en base a les distàncies, sinó també a les congestions o accidents que puguin produir-se en aquest mateix moment, reportar sobre l'estat del vehicle o prevenir les avaries mitjançant la connexió del vehicle a Internet.

El món digital, doncs, no diferencia entre sectors ni departaments d'una mateixa organització, la seva evolució tampoc s'adapta al ritme d'adopció que pot assumir cada negoci i, el més important, el seu avanç és imparable. Una realitat indiscutible malgrat que, al principi, la incorporació de la tecnologia als negocis es va entendre com un mecanisme d'automatització de processos i, per tant, de millora de l'eficiència i estalvi de costos empresarials. Posteriorment, i a mesura que la tecnologia va ser accessible per a la majoria, les empreses van ampliar l'abast dels seus missatges de comunicació i van poder treballar millor la notorietat de marca i la relació directa amb els seus clients. En l'actualitat, quan la tecnologia és ubiqua i es generen fluxos de dades contínues, les empreses poden plantejar-se nous productes i serveis basats en informació processada i, en ocasions, fins i tot en temps real.

Els fluxos de dades són ja una realitat i saber gestionar-los correctament és un avantatge competitiu, però en breu deixarà de ser-ho i senzillament serà una condició per mantenir-se al mercat. El repte actual dels directius és oferir serveis personalitzats en el temps de resposta adequat gràcies a una gestió eficaç de les dades.

 

.................................................................................................................

Aquest article va publicar-se prèviament a Expansión el dia 23 d'abril de 2015