07/02/20
Mobile? World Congress
Barcelona acollirà la primera setmana de març i per desè any consecutiu, el congrés mundial de telefonia mòbil, un esdeveniment amb 2 mil expositors que serà visitat per 90 mil professionals de gairebé 200 països, que compta amb 4 mil periodistes acreditats i amb l'assistència confirmada de 250 directius i directives de primer nivell mundial. Segons la GSMA, l'empresa organitzadora, l'esdeveniment generarà gairebé 13 mil llocs de feina a temps parcial i tindrà un impacte econòmic d'uns 450 milions d'euros per Barcelona.
El cert és que tota aquesta gent no ve a Barcelona per parlar de telèfons i que, tot i el nom Mobile World Congress, la trobada internacional ja no és un congrés de telefonia mòbil. De fet fa temps que "mobile"no significa "telefonia". "Mobile" està més relacionat amb l'evolució dels ordinadors que no amb la dels telèfons. Al principi, els ordinadors ocupaven una habitació, després tota una taula. Amb el temps, van aconseguir reduirlos fins arribar a la mida d'un paquet de folis i ara són com un paquet de tabac, inclús alguns són més petits. Estem presenciant la miniaturització de la informàtica, de la capacitat de generar, processar i emetre dades. Abans, quan teníem els ordinadors a casa ens referíem a ells com a ordinadors personals. Els vem començar a anomerar portàtils quan els vem poder moure i mòbils quan els vem començar a portar a la butxaca.
Avui dia, ja comencem a parlar d'ells com a wearables per explicar que els podem inserir pràcticament a qualsevol peça o article que portem al damunt. "Mobile" i "Wearable" són dos termes que volen dir el mateix, és a dir, la informàtica que un humà pot portar al damunt. Perquè, si en lloc d'un huma, el que el porta al damunt és un tren, un cotxe o una nevera, els anomenem IoT (internet of things)? Comencem a diferenciar entre dos tipus de dispositius informàtics: els que farem servir nosaltres i els que connectarem a les coses.
El Mobile World Congress no és un congrés de telefonia mòbil sinó un congrés d'informàtica per humans. Sorprenentment, la informàtica pels objectes s'exhibeix en tots els congressos com l'Smart City Expo, que també se celebra a Barcelona. Si el Mobile World Congress se segueix anomenant "Mobile" durant 10 anys més acabarà desapareixent. Això és precisament el que va passar amb la desapareguda fira de la informàtica que hi havia a Espanya, el SIMO (Salón Informático de Material de Oficina), que associava la informàtica només als usos d'oficina. En aquest sentit, la denominació de Mobile World Congress, que vincula la informàtica que utilitzem exclusivament als telèfons, podria tenir els dies comptats. Ja veureu que aviat deixarem d'anomenar-lo congrés de telefonia, de la mateixa manera que Telefónica ja es presenta com a una operadora de continguts i no com de telefonia (Segur que li acaben canviant el nom).
Quan diem que tot serà "mobile" volem dir que tot serà o estarà informatitzat. Si es pot fer amb un ordinador, es farà des d'un dispositiu mòbil o wearable o el que vingui després que segur que serà més petit, més integrat i més incorporat.
El que abans anomenàvem "informàtica personal" ara ho qualifiquem de "mobile" i allò que consideràvem "ofimàtica" (el programari bàsic de processador de text o full de càlcul) és el que avui dia anomenem "apps". Les apps són els nous programes bàsics i tenen una característica singular: el software s'ha tornat micromodular. Petits programes per a petites necessitats. L'arquitectura del software ja no busca integrar-se en un gran paquet que ho resolgui tot i que tot el món utilitza, com va ser l'Office de Microsoft, sinó a milions de petites solicions software. Es tracta de solucions molt concretes i específiques i, per tant, molt senzilles i sobint sota un cost perquè cadascú esculli el que necessita per fer-se a mida el seu pack bàsic. No són aplicacions per un telèfon, sinó els programes informàtics actuals.
Abans hi havia un parell de fabricants que dominaven el software en l'àmbit mundial i un conjunt de fabricants de hardware que produien milers de models d'ordinadors. Actualment, hi ha un parell de fabricants que dominen el hardware i un conjunt de fabricants de software que produeixen milions d'apps. Tot i això, hem permès que tota aquesta quantitat d'aplicacions s'ofereixin només a través de dues botigues: la d'Apple i la de Google. Un fet que no té cap lògica. Si fas una app, la podríes oferir als teus clients, per exemple, des de la teva botiga web i, en canvi, hem acceptat dòcilment que vendre-les a través d'una d'aquestes botigues, acceptant les seves condicions. Un mercat de hardware molt concentrat i un mercat de software radicalment intermediat. Tot massa controlat. Seria necessari reaccionar sobre per què aquest escenari no és bo ni lògic. Una cosa tant estratègica com la informàtica mundial no pot estar tan controlada per pocs.
Benvinguts doncs a la nova edició del congrés personal més important del món. Un sector que ens afecta, i molt, no ens oblidem!
Article publicat el dia 2 de març de 2015 a Vía Empresa
El cert és que tota aquesta gent no ve a Barcelona per parlar de telèfons i que, tot i el nom Mobile World Congress, la trobada internacional ja no és un congrés de telefonia mòbil. De fet fa temps que "mobile"no significa "telefonia". "Mobile" està més relacionat amb l'evolució dels ordinadors que no amb la dels telèfons. Al principi, els ordinadors ocupaven una habitació, després tota una taula. Amb el temps, van aconseguir reduirlos fins arribar a la mida d'un paquet de folis i ara són com un paquet de tabac, inclús alguns són més petits. Estem presenciant la miniaturització de la informàtica, de la capacitat de generar, processar i emetre dades. Abans, quan teníem els ordinadors a casa ens referíem a ells com a ordinadors personals. Els vem començar a anomerar portàtils quan els vem poder moure i mòbils quan els vem començar a portar a la butxaca.
Avui dia, ja comencem a parlar d'ells com a wearables per explicar que els podem inserir pràcticament a qualsevol peça o article que portem al damunt. "Mobile" i "Wearable" són dos termes que volen dir el mateix, és a dir, la informàtica que un humà pot portar al damunt. Perquè, si en lloc d'un huma, el que el porta al damunt és un tren, un cotxe o una nevera, els anomenem IoT (internet of things)? Comencem a diferenciar entre dos tipus de dispositius informàtics: els que farem servir nosaltres i els que connectarem a les coses.
El Mobile World Congress no és un congrés de telefonia mòbil sinó un congrés d'informàtica per humans. Sorprenentment, la informàtica pels objectes s'exhibeix en tots els congressos com l'Smart City Expo, que també se celebra a Barcelona. Si el Mobile World Congress se segueix anomenant "Mobile" durant 10 anys més acabarà desapareixent. Això és precisament el que va passar amb la desapareguda fira de la informàtica que hi havia a Espanya, el SIMO (Salón Informático de Material de Oficina), que associava la informàtica només als usos d'oficina. En aquest sentit, la denominació de Mobile World Congress, que vincula la informàtica que utilitzem exclusivament als telèfons, podria tenir els dies comptats. Ja veureu que aviat deixarem d'anomenar-lo congrés de telefonia, de la mateixa manera que Telefónica ja es presenta com a una operadora de continguts i no com de telefonia (Segur que li acaben canviant el nom).
Quan diem que tot serà "mobile" volem dir que tot serà o estarà informatitzat. Si es pot fer amb un ordinador, es farà des d'un dispositiu mòbil o wearable o el que vingui després que segur que serà més petit, més integrat i més incorporat.
El que abans anomenàvem "informàtica personal" ara ho qualifiquem de "mobile" i allò que consideràvem "ofimàtica" (el programari bàsic de processador de text o full de càlcul) és el que avui dia anomenem "apps". Les apps són els nous programes bàsics i tenen una característica singular: el software s'ha tornat micromodular. Petits programes per a petites necessitats. L'arquitectura del software ja no busca integrar-se en un gran paquet que ho resolgui tot i que tot el món utilitza, com va ser l'Office de Microsoft, sinó a milions de petites solicions software. Es tracta de solucions molt concretes i específiques i, per tant, molt senzilles i sobint sota un cost perquè cadascú esculli el que necessita per fer-se a mida el seu pack bàsic. No són aplicacions per un telèfon, sinó els programes informàtics actuals.
Abans hi havia un parell de fabricants que dominaven el software en l'àmbit mundial i un conjunt de fabricants de hardware que produien milers de models d'ordinadors. Actualment, hi ha un parell de fabricants que dominen el hardware i un conjunt de fabricants de software que produeixen milions d'apps. Tot i això, hem permès que tota aquesta quantitat d'aplicacions s'ofereixin només a través de dues botigues: la d'Apple i la de Google. Un fet que no té cap lògica. Si fas una app, la podríes oferir als teus clients, per exemple, des de la teva botiga web i, en canvi, hem acceptat dòcilment que vendre-les a través d'una d'aquestes botigues, acceptant les seves condicions. Un mercat de hardware molt concentrat i un mercat de software radicalment intermediat. Tot massa controlat. Seria necessari reaccionar sobre per què aquest escenari no és bo ni lògic. Una cosa tant estratègica com la informàtica mundial no pot estar tan controlada per pocs.
Benvinguts doncs a la nova edició del congrés personal més important del món. Un sector que ens afecta, i molt, no ens oblidem!
Article publicat el dia 2 de març de 2015 a Vía Empresa
