Big Data i turisme: nous indicadors per a la gestió turística

27 - 05 - 2014

Análisis detallado

1. Visites 

Analitzant el nombre de telèfons actius per país durant el període d'estudi es poden treure algunes conclusions sobre els principals orígens dels turistes que ens visiten, així com sobre les seves preferències de destinació pel que fa a les ciutats de Madrid i Barcelona.

Aquesta relació de 21 països que es fa servir al llarg de l'informe no suposa cap rànquing continu. S’hi han omès nacionalitats que es troben entre el top 21 per tal d'evitar redundàncies en les conclusions i deixar pas a altres orígens que són representatius d'àrees supranacionals importants (Golf Pèrsic, Amèrica del Sud, etc.)

 

D’entre les nacionalitats seleccionades, els francesos, els italians i els britànics són, amb diferència, els turistes que més ens visiten. Aquests tres països junts sumen el 50 % del total de les visites dels 21 països analitzats. Aquesta circumstància s'observa de forma similar a totes dues ciutats: Barcelona i Madrid.

Estats Units, número nou al rànquing, és el primer país de fora de la Unió Europea que més ens visita, amb un 3,62 % del total de visites.

 

 

1.1.Comparativa dels visitants entre Barcelona i Madrid

Del total de visites, dues de cada tres trien Barcelona (67 %) com a destinació, i una de cada tres tria Madrid (33 %).

Per països, comparant les preferències entre les dues ciutats, els argentins, els brasilers i els portuguesos destaquen sobre la mitjana, ja que trien prioritàriament Madrid com a destinació, amb percentatges superiors al 60 %. En canvi, els visitants de països nòrdics són els que més es decanten per Barcelona, amb percentatges superiors al 75 % sobre el total.

 

 

2. Estada

2.1.   Estada mitjana 

Analitzant el nombre de telèfons actius per país durant el període d'estudi s'obté el temps mitjà que els visitants romanen a Espanya. S'aprecien diferències significatives entre la durada de les visites a les ciutats de Madrid i Barcelona en funció de la nacionalitat.

De manera global, l'estada mitjana dels visitants dels 21 països analitzats és d'un total de 2,24 dies. En general, la durada de l'estada augmenta un 20 % si el visitant ha arribat un dia laborable.

Destaquen amb una estada més llarga els països nòrdics, en comparació amb països més llunyans com Rússia, Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs. Tanquen la taula, amb una estada més curta, els visitants de França i Suïssa. És sorprenent veure el Japó i els Estats Units a les últimes posicions de la llista, amb una estada al voltant dels 2 dies.

S'observa que un mateix país pot tenir comportaments oposats segons la ciutat. Per exemple, Índia és un dels països amb estada més llarga a Madrid i més curta a Barcelona.

2.2.Estada mitjana a Barcelona

 

Els visitants de països nòrdics (Dinamarca, Noruega i Suècia) fan una estada superior a la mitjana a Barcelona, mentre que els de França, Suïssa i Índia fan una estada més curta.

Los visitantes de países nórdicos (Dinamarca, Noruega y Suecia) tienen una estancia superior al promedio en Barcelona, mientras Francia, Suiza e India son los países con menor estancia.

2.3.Estada mitjana a Madrid

Els visitants de Singapur, Índia i Aràbia Saudita fan una estada superior a la mitjana, mentre que els de països europeus més propers (Suïssa, França i Bèlgica) són els que presenten una estada més curta.

 

2.4.Comparativa de l'estada mitjana entre Barcelona i Madrid

Hi ha una lleugera diferència entre Barcelona i Madrid, amb un temps d'estada una mica més llarg a Barcelona (2,28 dies) respecte a Madrid (2,15 dies).

Si aquesta diferència es compara respecte al dia d'arribada, a Barcelona la durada de l'estada és només un 17 % superior si l'arribada és en dia laborable; en canvi, a Madrid aquesta diferència augmenta fins al 30 %.

 

2.5.Distribució de nacionalitats per durada de l'estada

Una altra manera d'analitzar les estades per nacionalitats és mostrar-ne la distribució segons certs rangs de durada de l'estada, cosa que ens ofereix una informació més significativa que la simple dada d'estada mitjana. 

Otra manera de analizar las estancias por nacionalidades es mostrar su distribución según ciertos rangos de duración de su estancia, lo que nos ofrece una información más significativa que el mero dato de estancia media.

 

És sorprenent el nombre de visitants que s’hi estan menys d'un dia, un 57 %, i que influeix sobre l'estada mitjana, ja que la fa disminuir. Té sentit pensar que no només són visitants que arriben i se'n van del país el mateix dia, sinó també que són persones que arriben a Espanya i després marxen a altres llocs fora de Barcelona i Madrid.

En els següents punts s'analitza la distribució per països en aquests rangs d'estada per a cadascuna de les dues ciutats.

Els països amb més representativitat en la categoria de permanència inferior a un dia són Índia, França i Suïssa. Aquesta categoria representa el 55 % del total de visitants.

Els turistes que fan una estada d’entre 1 i 3 dies representen un 23 % del total dels visitants. En aquest apartat hi destaquen els xinesos, els japonesos i els brasilers.

Els que vénen entre 3 i 6 dies de visita són un 15 % del total, i els turistes amb percentatges més alts provenen dels països nòrdics.

Només un 6 % del total dels visitants ha passat més de 6 dies de visita, compresos dins de les dues setmanes analitzades. Entre aquest grup hi destaquen els visitants de Rússia, Singapur i Polònia, que són els que més allarguen l’estada.

Els països amb percentatges més alts a la categoria de permanència inferior a un dia són Suïssa, Bèlgica i França. Aquesta categoria representa el 59 % del total de visitants.

Els turistes japonesos, singapuresos i xinesos són els que destaquen en l'apartat d'estada d’entre 1 i 3 dies, que representa un 22 % del total de visitants.

Els turistes que es queden entre 3 i 6 dies de visita són un 12 % del total, i els països amb percentatges més alts són Índia, Holanda i Singapur.

Un 7 % del total de visitants ha passat més de 6 dies de visita, compresos dins de les dues setmanes analitzades. En aquest grup, hi destaquen els visitants de Suècia, Portugal i Argentina, que són els que més allarguen l’estada.

 

3.Desplaçaments entre Madrid i Barcelona

S'analitzen el nombre de telèfons que han fet determinats desplaçaments entre les dues ciutats per obtenir una idea de la mobilitat dels turistes entre Madrid i Barcelona. Per exemple, a la següent taula, B indica que el telèfon no es mou de Barcelona, i B-M-B que el telèfon es desplaça a Madrid i torna a Barcelona.

Del total de telèfons analitzats, un 66 % roman a la ciutat de Barcelona, mentre que un 31 % roman a la ciutat de Madrid: xifres alineades amb les del primer apartat Comparativa dels visitants entre Barcelona i Madrid.

Per tant, un 96 % dels turistes romanen a la ciutat a la qual han arribat. La mobilitat directa entre totes dues ciutats no sembla gaire alta, tot i que podrien visitar altres ciutats no recollides en aquest estudi. Només un 4 % del total de visitants visiten les 2 ciutats, Madrid i Barcelona.

Hi ha excepcions quan s'analitzen els visitants segons el país d'origen. Els japonesos, brasilers i argentins són els turistes que més tendència tenen a visitar les dues ciutats.

Els danesos, noruecs i russos prefereixen visitar Barcelona en lloc de Madrid, mentre que els portuguesos, argentins i brasilers prefereixen majoritàriament Madrid molt per sobre de la mitjana.

Pel que fa als desplaçaments entre ciutats, un 1,3 % dels turistes que arriben a Barcelona acaben la visita a Madrid. El mateix passa a l'inrevés, dels visitants que arriben a Madrid inicialment, un 1,3 % acabaran el viatge a Barcelona.

Destaquen per sobre de la mitjana els turistes japonesos, argentins i brasilers, que tenen més tendència que la resta a visitar la ciutat de Madrid un cop són a Barcelona.

Pel que fa als desplaçaments de Madrid a Barcelona, destaquen molt per sobre de la mitjana els turistes japonesos, xinesos i brasilers.

Hi ha un percentatge petit de visitants, al voltant del 4 %, que du a terme més d'un viatge entre les dues ciutats.

4. Allotjament

4.1.   Zones de la ciutat

Partint de les dades provinents de les targetes de crèdit, s'han obtingut, tant a Madrid com a Barcelona, les zones de la ciutat on s’allotgen els visitants.

Preferències d'allotjament per zones a la ciutat a Barcelona

A Barcelona ciutat, els districtes que allotgen la major part de visitants són tres: Ciutat Vella (28 %), Eixample (24 %) i Sant Martí (21 %), i un de cada quatre visitants dorm als afores de la ciutat.

 

 

 

La majoria dels visitants d'Aràbia Saudita s'allotgen a Ciutat Vella, seguits de gairebé la meitat dels visitants de Suècia i l'Índia.

Pel que fa als japonesos, gairebé la meitat s'allotgen a l'Eixample, seguits dels singapuresos (40 %) i els estatunidencs (39 %).

En el tercer districte, Sant Martí, i per volum de pernoctacions, s'hi allotgen un 36 % dels brasilers i un quart dels xinesos i dels britànics.

Pràcticament un de cada quatre visitants s'allotja fora de la ciutat de Barcelona. Els principals països d'aquest grup són Portugal, França i Argentina.

Preferències d'allotjament per zones a la ciutat a Madrid

A la ciutat de Madrid hi ha un districte predominant, la zona Centre, que concentra pràcticament els llocs d'allotjament de gairebé la meitat dels visitants (44 %) de la ciutat. L'altra meitat queda molt atomitzada a la resta de districtes.

 

 

Els singapuresos, els russos i els argentins eleven aquests percentatges de preferència per la zona Centre fins al 69 %, 59 % i 55 % respectivament.

Només un 8 % dels visitants s'allotgen fora de la ciutat, malgrat que aquest percentatge s’incrementa lleugerament entre portuguesos, singapuresos i belgues.

 

A Madrid, pràcticament la majoria dels visitants s'allotgen dins de la ciutat (92%), mentre que a Barcelona el percentatge de turistes que prefereixen un allotjament fora de la ciutat puja fins a un 21 %.

4.2.Distàncies fins al centre de la ciutat

Dins l'estudi, també s'ha analitzat la distància fins al centre de la ciutat de l'allotjament on pernocten els turistes i s'ha fet una comparació entre les dues ciutats per nacionalitats.

De les targetes de crèdit estrangeres que pertanyen a turistes, s'han identificat les transaccions de la categoria allotjament que tenen el negoci posicionat. S'han observat 8.897 transaccions d'allotjament a Madrid i 11.423 a Barcelona.

La distància fins al centre de la ciutat es mesura en línia recta i les unitats són quilòmetres. S'han considerat com a centre de cadascuna de les ciutats: plaça de Catalunya a Barcelona i Puerta del Sol a Madrid.

Com a norma general, els visitants de països més llunyans com el Japó, la Xina o el Brasil tenen tendència a allotjar-se en hotels situats més a prop del centre de les ciutats, mentre que els visitants de països propers com Portugal, França o Bèlgica s'allunyen més del centre a l’hora de triar l'allotjament. Com a excepció, cal destacar que els visitants dels països d’Orient Mitjà i Singapur s'allotgen allunyats del centre a Madrid i, en canvi, prop del centre de Barcelona.

Barcelona:

La distància mitjana total del centre de la ciutat on s'allotgen els visitants és de 5,5 quilòmetres 

Els visitants de l'Aràbia Saudita, Japó i Singapur són els que més a prop del centre de Barcelona s'allotgen, mentre que els visitants francesos, portuguesos i holandesos són els que més s'allunyen del centre.

Madrid:

La distància mitjana total del centre de Madrid on s'allotgen els visitants és de 4,5 quilòmetres.

Els visitants del Japó, Estats Units i Brasil són els que més a prop del centre de la ciutat s'allotgen, mentre que els singapuresos, portuguesos i francesos són els que més s'allunyen del centre a l'hora de triar l'allotjament.

5. Despesa

5.1.   Despesa mitjana per targeta acumulada al llarg de l'estada

Una altra anàlisi interessant consisteix a conèixer la despesa que han dut a terme els turistes durant l’estada per tal de poder detectar patrons de despesa per nacionalitats a cada ciutat i estimar la categoria de l'hotel on s’han allotjat segons el volum de despesa destinat a l'allotjament.

De les targetes de crèdit estrangeres pertanyents a turistes, se’n pot extreure la despesa total durant el període d'estudi. Per tant, és la despesa per targeta, és a dir, per unitat familiar, no per turista individual. A més, es pot discriminar per ciutat de destinació i per país d'origen del visitant.

La despesa mitjana per targeta acumulada que cada visitant fa a Espanya al llarg d'aquestes dues setmanes és de 161,5  (línia vermella discontínua).

Per país d'origen, hi ha diferències importants en aquest apartat, amb quantitats molt altes i quantitats molt baixes en els dos extrems.

Els visitants que més diners gasten són els de Singapur, Xina i Japó en aquest ordre. Lleugerament per damunt de la mitjana també hi trobem els visitants de Suïssa com a primer país europeu en despesa. Els visitants que menys diners gasten a Espanya són els de països propers com Portugal i França, països nòrdics com Suècia i Dinamarca i també Argentina com a país no europeu.

Comparativa de la despesa mitjana entre Barcelona i Madrid

La despesa mitjana que fan els turistes a Madrid és un 14 % superior respecte a la despesa mitjana que fan a Barcelona (174,37 € i 152,68 € respectivament).

En ambdues ciutats hi ha una diferència molt significativa entre la despesa duta a terme entre setmana o durant el cap de setmana, amb una diferència un 25 % superior en despesa durant la setmana. El fet que els diumenges els comerços estiguin tancats pot ser decisiu.

Respecte al rànquing de països, en les dues ciutats és semblant, amb despeses bastant superiors per part dels ciutadans de països de l'Orient Mitjà i Extrem Orient.

5.2.Despesa mitjana diària

Atès que la despesa tendeix a acumular-se a mesura que els visitants perllonguen l’estada, en aquest capítol s'ha analitzat la despesa mitjana diària de cada targeta. D'aquesta manera, es poden determinar els països que tenen una despesa més gran independentment del nombre de dies que passin a Madrid o Barcelona.

Partint de les dades de les targetes de crèdit, es pot analitzar la despesa mitjana per targeta i dia, desglossada per nacionalitats. Aquest és el resultat de dividir les despeses totals entre el nombre de dies en què aquesta targeta està activa (diferència entre la data de l'última i la primera operació). Per tal d'evitar distorsions, només es tenen en compte les targetes que han estat actives més d'un dia.

La despesa mitjana diària que cada visitant du a terme a Espanya és de 58,5  / dia (línia discontínua).

Per país d'origen, hi ha diferències importants en aquest apartat, amb quantitats molt altes i quantitats molt baixes en els dos extrems.

Els visitants que més gasten són els procedents de la Xina, Singapur, Japó i península aràbiga.

Els visitants que menys diners gasten a Espanya són els procedents de països nòrdics com Suècia i Dinamarca, aquells més propers com Portugal i Argentina com a país no europeu.

L'ordre dels països no varia de forma significativa en la comparativa per ciutat. S’observa que les quantitats de despesa més altes se situen entre els 140 € i 200 €, i la categoria inferior se situa al voltant dels 35 €.

Encara que l'ordre dels països es distribueixi de forma similar, sí que es detecta un lleuger increment de la despesa dels turistes a la ciutat de Madrid. La categoria superior se situa entre els 140 € i 205 € i la inferior dels 35 € als 45 €.

5.3.   Despesa mitjana per targeta acumulada al llarg de l'estada en allotjament

De l'anàlisi de les targetes de crèdit també se’n pot extreure la despesa total en allotjament durant el període d'estudi. A més a més, es pot discriminar per ciutat i per país d'origen del visitant.

Cal comentar que la despesa mitjana només en allotjament (298,7 €, vegeu la 14) és força superior a la despesa mitjana total (136,5 €, vegeu la Figura 12). Passa el mateix amb les despeses mitjanes diàries que es detallen en el punt següent. Això a priori no sembla coherent, però la diferència rau en el nombre de transaccions en cada cas. El volum total de transaccions és de més de 253.000, mentre que les transaccions de només allotjament són aproximadament unes 20.000. D'aquesta manera, la despesa mitjana total quan es fa la mitjana queda diluïda en les transaccions de menys volum i per tant és menor que la despesa mitjana en allotjament.

 

 

La despesa mitjana total en allotjament que cada visitant du a terme amb targeta a Espanya durant aquestes dues setmanes és de 298,71  (línia vermella discontínua).

Com ja s’esperava, en aquest apartat també hi ha polarització. Pel que fa a la despesa mitjana en allotjament es troben dos grans grups. El grup de països de l'Orient Mitjà i l'Índia són els que més gasten en allotjament, amb pràcticament el doble de despesa que la resta de països. Això podria explicar-se perquè els grups o unitats familiars que ens visiten són més nombrosos i, per tant, la despesa també és més gran.

Els que menys gasten en allotjament són els argentins, francesos, portuguesos i brasilers, tot i que prop d'un 10 % dels turistes d'aquests països s'allotgen més de 6 dies a Madrid o a Barcelona.

Comparativa de despesa mitjana en allotjament entre Barcelona i Madrid

El rànquing de despesa per països és diferent a Madrid i Barcelona; a més a més, el valor absolut de despesa a Barcelona és notablement superior al de Madrid, al voltant d'un 20 %. Part d'aquesta despesa addicional podria ser deguda a què els visitants fan una estada lleugerament més llarga a Barcelona que a Madrid, 2,28 contra 2,15 dies. A més, caldria considerar que els hotels de Barcelona poden ser més cars que els de Madrid.

 

5.4.   Despesa mitjana en allotjament

Si es fa l'exercici de dividir la despesa total en allotjament dels visitants de cada país per l’estada mitjana, s'obté la despesa mitjana diària en allotjament per país. Aquesta dada és molt útil per determinar les preferències dels visitants respecte a la categoria d'hotel per cada país.

La despesa mitjana diària en allotjament (preu per nit) que cada visitant fa a Espanya al llarg d'aquestes dues setmanes és de 129  (línia vermella discontínua).

La despesa diària per nacionalitats segueix un patró similar a la despesa acumulada. Per una banda, els turistes de la península aràbiga i l'Índia són els que destinen la quantitat més elevada diària a l'allotjament. Per l'altra, els argentins, portuguesos i brasilers són els que destinen menys recursos a l'allotjament.

Entre ciutats, s'observa que els visitants de Dinamarca, Noruega i Suècia gasten al dia de mitjana un 66 %, 61 % i 48 % respectivament; més a Madrid que a Barcelona. Mentre que els turistes de l’Índia i Singapur gasten, respectivament, un 106 % i un 71 % més a Barcelona que a Madrid. 

 

 

 

Capítol: Anàlisi detallada